Tota l’estratègia rumiada per Valverde per guanyar a Butarque queda en no res quan els gols del Barça vénen de falta (el primer, minut 52): Messi la posa i Suárez remata de cap, i aprofitant un rebot afortunat (el segon, minut 80): Arturo Vidal en jugada de córner. De fet, és bastant igual, ja que, en aquesta mena de partits, el que compta és guanyar i tornar ràpidament cap a casa.
Davant un previsible bosc de cames, Valverde ha optat per posar, Messi a part, els altres tres davanters del primer equip, que habitualment s’alternen per formar trident amb l’argentí. Junts, de sortida Messi, Suárez, Griezmann i Dembélé, Valverde confia en la superioritat tècnica per a afavorir les opcions de resolució de les jugades, reduint, però, les opcions d’assistències i de creativitat, amb De Jong i Busquets sols en la doble feina de crear i destruir el joc de l’adversari.
D’on han de venir les assistències als davanters? Doncs, per un cantó, dels laterals, avui els habituals suplents Junior i Wagué i, per l’altre implicant-hi també els centrals. L’experiment no acaba de funcionar i tot sembla saltar pels aires quan Youssef-En-Nesyri, minut 12, fa un extraordinari gol amb un xut enroscat impossible per a Ter Stegen.
Perdent al descans (1-0), la remuntada blaugrana ha sigut tant o més fruit de la sort com del canvi radical d’estratègia quan s’ha produït el doble canvi de Busquets i Griezmann per Rakitic i Vidal que ha donat més control i estabilitat a l’equip.
Resumint. Quan el Barça, amb un rival inferior, admet el joc ràpid i obert, sense mig camp, aleshores pateix. Quan controla el joc i la possessió, domina el matx, però és poc eficaç. Avui s’ha tingut la sort de cara i no ens n’hem de fiar, que el partit tenia molts números d’haver acabat, si no en derrota, sí que en empat.