Un cop de sort en el segon 37 ha posat les blaugranes al davant quan un refús de la defensa rebota en una jugadora pròpia amb tanta mala sort que dibuixa una paràbola perfecta per acabar entrant per l’escaire. Potser, però, que no fos tanta sort, ja que la jugada venia d’un xut al travesser. En qualsevol cas, s’obria la llauna, es rebaixava la pressió i començava a enfilar-se la història d’una victòria de les que fan època. Per contra, el nerviosisme s’instal·la entre les angleses, que cometen un clar penal sobre Jeniffer Hermoso. Alèxia Putellas, amb la cuixa embenada però sortint sense complexos, l’executa enganyant la portera rival. Som en el minut 14.
Les angleses es veuen obligades a anar a l’atac, mentre que les catalanes estan a veure-les venir, en el guió invers dels primers minuts, invers al que era l’esperable donades les característiques dels dos equips. I aleshores arriben els dos gols que ja no són ni de rebot no de penal sinó dues grans jugades: en el 21, Aitana Bonmatí n’acaba la primera, iniciada per Hermoso i que Alèxia li serveix en profunditat, i en el 36, és Lieke Maertens qui, amb dos canvis de ritme, supera la seva defensora, arriba fins a la ratlla de fons i li deixa ben a punt a Graham Hansen perquè, d’extrem a extrem, faci el quart.
A la segona part, el més destacable ha sigut que l’equip que anava per sota del marcador s’ha vist absolutament incapaç de fer res més que rendir-se a l’evidència davant la diferència de joc, posicionament i convicció presentada per les catalanes. Enhorabona a tots els implicats per aquest exitàs i, com diria el president del club, de l’únic club que té la Champions masculina i femenina: “Que n’aprenguin!”