En el minut 10, Jordi Alba ha decidit que s’havia acabat l’escalfament blaugrana i ha encés la metxa que té a les cames per desesperar a la defensa blanca, a la qual li ha guanyat l’esquena -amb Nacho, convocat habitualment per Luis Enrique, com a principal assenyalat- per assistir un Coutinho tant sol a l’interior de l’àrea com si s’hagués perdut al desert d’Atacama. El ritme del partit s’ha accelerat i si el Barça no ha arribat al 20 amb un 2 a 0 ha estat perquè Courtois, en un terreny de joc ple de globus grocs per demanar la llibertat dels presos polítics, ha decidit fer la seva primera gran aturada com a porter blanc.
Poc després, la modernitat ha arribat al clàssic amb el primer VAR de la història en un Barça-Madrid. El Camp Nou ha botat mentre l’àrbitre, Sánchez Martínez, mirava el televisor per decidir si era penal o no sobre Luis Suárez i ha celebrat la decisió més que el propi gol de l’uruguaià. El 2 a 0 només ha tardat 10 minuts més del compte en fer-se present.
Seria injust culpar els davanters blancs de la falta de gol del seu conjunt. Per a que un atacant pugui marcar li han d’arribar pilotes en condicions i en la primera part ni a Bale ni a Benzema els n’hi ha arribat cap. Julen Lopetegui en deu ser conscient i en el minut 38 estava de peu amb la mirada perduda, sense capacitat de reacció, donant-li voltes a si Tolstoi, Dostoievski o, fins i tot, el francés Carrère ja van predir la seva novel·la russa. L’indigne primera part de Modric, Isco i Kross, per citar tres qualsevol de l’onze titular, potser també ha tingut a veure amb la ressaca del viscut a la terra del vodka aquest estiu.
Amb quina autoritat Lopetegui els ha pogut donar ordres al descans als seus jugadors quan tothom era conscient que només li quedaven 45 minuts com a tècnic del Reial Madrid? Però, igualment, s’ha atrevit a reestructurar l’equip per frenar a Jordi Alba amb l’entrada de Lucas Vázquez. I li ha sortit bé. Tant, que en el minut 55 Modric ha tingut l’empat a les seves botes després de la pressió blanca en la sortida de pilota blaugrana. La incomoditat catalana ha durat una estona més però, malgrat haver aconseguit netejar la cara del seu equip en el segon temps, Lopetegui ha vist com Luis Suárez i Arturo Vidal escrivien el final apoteòsic de la seva novel·la russa.
El partit d’avui Valverde el va començar a preparar durant el Barça-Sevilla, quan va decidir que Rafinha es quedaria fent exercicis al terreny de joc del Camp Nou en finalitzar els 90 minuts. El brasiler ha tornat a demostrar que té un lloc -i de rellevància- en aquest equip, una sentència que a 28 d’octubre pot semblar òbvia, però que no ho era gens fa tant sols vuit dies.