No s’ha vist un partit a Balaídos sinó dos. Els primers quaranta-cinc minuts no han tingut res a veure amb els segons. 0-3 al descans i 3-3 al final. En el minut 4, Ansu Fati ha inaugurat el marcador amb una de les seves aparicions brillants. Sense necessitar ningú més, recull la pilota a l’esquerra, mareja els defensors i l’enrosca cap a dins, ajudat, encara que poc, perquè el defensa Tapia la desvia una mica.
En el 17, Busquets xuta més a col·locar que no pas a trencar, després d’una gran jugada de Nico que li fa una passada d’aquelles que conviden inexcusablement a xutar i, en aquest cas, a encertar. El millor, en el minut 33, que el tercer gol no és una espurna individual sinó una jugada col·lectiva de les que feia molt de temps que no es veien, lògicament, fruit de la confiança del resultat a favor. Si bé és Memphis qui fa el cop de cap final, ben dirigit on el porter local no hi podia arribar, la centrada precisa era de Jordi Alba, que havia rebut de Nico, que se l’havia treballat molt, i que tot plegat era resultat de disset tocs de gairebé tot l’equip. Boníssim.
Anàvem al descans tots cofois quan, en un esprint, Ansu Fati s’ha trencat. Era el minut 43 i el davanter nota una estrebada a la cuixa esquerra i ha de marxar. Després de rumiar què fer (l’anècdota és que surt Coutinho a escalfar amb molt poques ganes), en Sergi Barjuan decideix no gastar una finestra i deixar que acabi la primera part jugant amb deu. Fent un doble canvi a la mitja part es guarda asos a la màniga.
A la segona part entren Balde i Araujo, res a veure amb Coutinho,. El primer, en el lloc de lesionat Ansu i el segon en el lloc d’Èric que, en paral·lel, també es queixava d’alguna molèstia. I aleshores, comença el descontrol, que el Celta surt disposat a donar guerra i acabarà fent cinc gols. Sort, però que els n’anul·len dos i acaben solament empatant. El primer gol blau cel és en el minut 51: Iago Aspas marca recollint el rebuig de Ter Stegen a xut de Javi Galan. El porter alemany no sap retenir una pilota que no semblava excessivament difícil. Un minut abans ja hi havia hagut el primer gol anul·lat als gallecs per un fora de joc justet.
Nico, en un dia important per a ell, que tenia tota la família a la graderia, i després de fer un molt bon partit, també demana el canvi que, semblantment, nota dolor muscular. Surt Riqui Puig, amb mitja hora per endavant, una excel·lent ocasió de convèncer Xavi Hernàndez que s’ho estava mirant des de casa seva.
Arriba el segon gol anul·lat, ara a Nolito, per mans prèvies abans del seu exitós xut. No hi ha discussió, però és inconcebible que el Barça vagi patint amb dos gols d’avantatge. Motius n’hi havia, que arriba el segon gol gallec al 73: Ara sí que Nolito marca, plantat dins l’àrea i ben sol, tenint temps de demanar la pilota i de rematar-la. El tercer gol sembla inevitable, però el Barça es refà una mica i de Jong té una rematada al travesser. Es veu el cartell dels cinc minuts d’afegit i als culers els cal l’ànima als peus. Es consumeixen, però, sota l’atac constant dels gallecs i aleshores l’àrbitre en concedeix encara un més, temps suficient perquè els gallecs facin el tercer gol: Iago Aspas resol un altre embolicat atac amb un xut ajustat. Bogeria gallega i galleda d’aigua freda per als catalans.
Ara, amb aturada de seleccions, a veure si recuperem algun dels, ni més ni menys, onze lesionats que té l’equip, set dels quals amb problemes musculars. A veure què fa Luís Enrique amb Ansu Fati i Èric Garcia, imaginem que descartar-los. Si agafa l’espanyolista RDT (a Cornellà així ho desitgen) encara hi haurà més escalfament del derbi a la propera jornada. Barça i Espanyol hi arriben empatats a 17 punts (si bé els culers havent jugat un partit menys). Els blanc-i-blaus han llepat el sorpasso per una mitja hora.