És frase de culer veterà: “Aquests almenys hi van” o sigui, que hi posen ganes, que se’ls veu córrer, que allarguen la cama, que van a terra si cal… i el nou Barça de Ronald Koeman ha fet tot això, a més de mostrar qualitat individual. El partit ha acabat els primers 45 minuts amb el resultat final de 4-0, amb el partit resolt, i a la segona part no ha passat cap mena d’angúnia. Ansu Fati ha fet dos grans gols gairebé seguits, en els minuts 15 i 19, Messi ha convertit un penal provocat pel mateix Ansu (m. 35) i una pilota servida per l’argentí ha acabat a la xarxa grogueta (m.45) quan Pau Torres ha volgut evitar la rematada de Busquets. El més important, però, la sensació de control, de veure l’equip amb una marxa més que el domini infructuós que s’havia instal·lat en les darreres temporades i del que se’n treia poc suc.
Sembla ser en Koeman persona d’idees fixes, clares i que les manté. Caldrà aprendre’s el seu onze. Amb l’excepció de la porteria on Neto està suplint el lesionat Ter Stegen, tenim els centrals, Piqué i Lenglet, i Roberto i Alba a les bandes. Aquí l’única cosa serà l’arribada de Serginho Dest que li plantarà batalla al de Reus al lateral dret.
El doble pivot és clarament per a Busquets i De Jong, la línia de tres més avançada és per a Griezmann, Coutinho i Ansu Fati, més en Messi fent el que vulgui. Així les coses, i encara més amb el partit resolt al descans, és important veure quina és la “segona línia” de l’holandès i és el pòquer Dembélé, Trincao, Pjanic i Pedri, i hi podríem afegir Araújo com tercer central, però, en principi, fora de la lluita per a ser titular.
O sigui, hi ha un grup entre els titulars que ha d’estar al cas, que els apreten pel darrere i, aquesta claredat en l’onze titular, però sensació d’inseguretat, que la banqueta empeny, és una bona combinació. Ara mateix, Dembélé ho té difícil per agafar-li el lloc a Ansu Fati, però Trincao no pas tant per treure Griezmann. Pedri té al davant tot un Coutinho, però està molt clar que a Koeman, el canari li agrada i ningú no dubta que Pjanic acabarà a nivell d’igualtat amb Busquets i De Jong. Així les coses, els altres membres de la plantilla ho tenen difícil, però, ja se sap, la temporada és molt llarga, molts partits hi ha, i les sancions i lesions apareixeran. En qualsevol cas, les jerarquies es van establint i en el Barça de Koeman no hi ha trampa ni cartó, tot i que solament parlem amb aquest primer partit i els tres de pretemporada.
Hi ha feina i recorregut al davant, sobretot anímicament. Ara mateix és favorable per la dinàmica de l’equip, que no hi hagi públic. És lamentable la situació, però per a la confiança i sedimentació de l’equip, ara mateix va molt bé. Avui, un estadi ple hauria rebut l’equip amb divisió d’opinions i indiferència. Amb el 4 -0 al descans, no diria que la gent hagués fet l’onada, però hi hauria hagut una eufòria exagerada, en resum, un carrusel de sensacions que ara mateix no convenen. Deixem fer a Koeman, que, de moment, està aconseguint que l’equip hi vagi.