El partit de copa entre el Barça i el València ha estat el d’un equip, els taronges, contra unes individualitats, els blaugranes, i aquesta vegada, la quarta en què es trobaven en aquest curs, ha guanyat l’equip, el treball conjunt, la continuïtat, el fet de jugar de memòria, el coneixement entre els jugadors, el cas del València, mentre que les individualitats barcelonistes avui no han brillat tot el que calia per endur-se el partit..
El València, constant, com una piconadora, ha anat fent, sense afluixar i el Barça reaccionava segons entraven en joc algunes de les seves estrelles. Després d’un primer quart igualat (18-19) en el segon quart ha arribat la primera desconnexió del Barça, que ha rebut un increïble parcial de 0-20. Malgrat que faltés més de mig partit, podia semblar gairebé definitiu, però aleshores, i sense que fos un atac desenfrenat, les individualitats barcelonistes els l’han tornat amb un altre parcial brutal, 20-3, arribant a l’empat que solament un darrer triple valencià ha evitat al descans: 38-41.
Sense aprendre la lliçó, el tercer quart ha resultat ser força un calc del segon amb els valencians que, treballant com formiguetes, han tornat a fer forat en el marcador però, aquesta vegada, sense retorn per part del Barça i s’arriba a la fi d’aquest període amb un franc 52-64 del cantó taronja. Quedava el darrer quart per tornar a fer una remuntada. Els minuts passaven i la distància en el marcador es reduïa massa poc i massa lentament i, quan semblava impossible ni tan sols acostar-se a menys de cinc punts, una antiesportiva dels valencians i un triple de Hanga ho han deixat a dos punts (77-79) i, a partir d’aquí, hi ha hagut faltes i contrafaltes, per jugar amb el rellotge, però el desencert en els tirs lliures, per les dues bandes, ha mantingut aquests dos puntets suficients per a la victòria valenciana: 78-82.
Aquest Barça fet a cop de talonari està pensat a mig, per no dir llarg, termini i en torneigs curts, com la copa, no hi ha temps d’esmena. Aquest Barça està dissenyat per arribar a les semifinals del play-off de la lliga i a la final four de la Champions. I el que ve, un cop assolits aquests objectius, són cara-i-creus on el dièsel s’ha d’aparcar i agafar el turbo. I el turbo ha de ser col·lectiu.
Aquesta eliminació sap greu, com totes, però en el bàsquet actual sempre s’està competint i no hi ha gairebé temps de fer entrenaments que facin pòsit i això és el que li falta en aquest Barça per mecanitzar moviments i sistemes. Quan s’aconsegueixi, costarà moltíssim que se’l guanyi. Avui ha faltat entesa i s’han fallat tirs en moments importants, justament el dia en què, al davant, hi havia un equip que porta, amb petits retocs, les mateixes peces i han sabut construir un equip.