Fer aterrar Antoine Griezmann al Camp Nou no està essent tasca fàcil per als gestors del Barça. El 14 de maig passat, el jugador francès va fer oficial la voluntat de sortir de l’Atlètic de Madrid, un any després de rebutjar l’oferta blaugrana a través del famós documental ‘La Decisión’, conscient que el club que el vulgués fitxar hauria de dispositar a Laliga els 120 milions d’euros de la clàusula de rescissió pactada amb el conjunt matalasser. El Barça, que ja ha admès que té intenció d’incorporar el davanter, està fent mans i mànigues per poder pagar l’astronòmica xifra acordada pel jugador i el club en la darrera renovació de contracte, uns diners que l’entitat blaugrana no té.
Tal i com han admès a La República Esportiva fonts de la zona noble del Camp Nou, la negativa de l’Atlètic de Madrid de negociar un pagament fraccionat està alentint el procediment i l’anunci del fitxatge, una situació que obliga el Barça a cercar finançament extern i endeutar-se de nou. Ara bé, des de les oficines del club barcelonista els moviments es consideren d’absoluta normalitat. “No hi ha cap club al món que pugui pagar 120 milions d’euros en cash sense demanar un préstec”, argumenten. És per això que els gestors del club busquen urgentment una injecció de capital a través d’operacions de préstec per poder finançar la incorporació del futbolista campió del món amb França. Les mateixes fonts reconeixen que la solució hauria d’arribar aquesta setmana o, com a molt tard, la propera.
Certament, el Barça difícilment ha tingut mai 120 milions d’euros per realitzar un pagament al comptat. El club encara no ha fet públics els números del tancament de l’exercici 2018-19, però en les darreres tres temporades el líquid disponible de l’entitat catalana no ha arribat a la xifra de 100 milions. L’exercici 2015-16 es va tancar amb una tresoreria de 27 milions d’euros, el 2016-17 ho va fer amb 93 milions disponibles i el darrer publicat, el 2017-18, ho va fer amb un cash de 40 milions d’euros. Sembla complicat, aleshores, que l’entitat culer pugui fer efectiu un abonament trinco-trinco d’aquestes característiques.
Des del club, però, no s’ha volgut explicar quin tipus de préstec s’està mirant de tancar, com tampoc les quantitats. En les darreres dècades, el Barça s’ha finançat com la resta de clubs estatals, és a dir, a través de préstecs signats amb entitats bancàries convencionals com CaixaBank, Deutsche Bank o Santander. Ara bé, la temporada passada el club blaugrana va dur a terme una operació diferent, mai abans realitzada: va aconseguir un préstec de 140 milions d’euros concedit per dos fons d’inversió nord-americans, amb un mínim interès de l’1,5% i amb un retorn a cinc anys. Quedarà per veure quin tipus de deute contraurà per enllestir el fitxatge de Griezmann.
En la darrera Assemblea General -octubre del 2018-, el Barça va aprovar un deute de 157 milions d’euros, lluny dels 500 milions que hauria obtingut comptablement si no hagués aplicat el nou criteri de LaLiga, que en redueix els deutes comercials i en descompta la tresoreria. Amb el criteri anterior, la junta directiva hagués ultrapassat el límit d’endeutament recollit en l’article 67 dels Estatuts, que prohibeix els gestors tenir un deute que superi dues vegades l’EBITDA (beneficis abans d’impostos, interessos, depreciacions i amortitzacions), situat en la darrera memòria en 177 milions.