La crònica del partit es resumeix en poques frases: mal partit, golet faltant quatre minuts i tres punts al sac. Bona nit i tapa’t. La collita és la màxima; l’evolució del joc del Barça, o sigui la millora que intermitentment apareix i desapareix, mínima o inexistent i l’únic a valorar és el resultat, en espera, és de creure, que l’equip continuï rodant-se i afinant.
Luuk i Abde al davant, gairebé tan poc habituals com Ferran Torres, que fins fa poc no hi era, no han sabut crear perill, amb l’excepció d’uns minuts d’Abde, entrada la segona part, possiblement per alguna cosa que Xavi li hauria dit, ja que a l’entrenador no se’l veia gens content amb el jove marroquí. Aquesta poc habitual davantera , lesions a part d’Ansu i de Memphis, és també perquè de Dembélé poc se’n sap, ja que no s’havia presentat al darrer entrenament. A dia que passa, el francès s’està esborrant del Barça. L’altre relativa sorpresa ha estat el primer descans per a Dani Alves, que ha cedit el seu lloc a Sergiño Dest. Més aviat s’hi ha perdut que guanyat.
Al mig del camp es van imposant Busquets, de Jong i Pedri, arraconant els joves que tant han aguantat l’equip, Gavi (avui sancionat) i Nico, semblantment amb el que li pot passar a Jutglà al davant. Tots dos, però (Nico i Jutglà) han aparegut en el segon temps: Nico demostrant que potser ha de jugar més i Jutglà amb el paper galdós, faltant pocs minuts, d’haver de sortir com a darrer cartutx per resoldre.
Ha estat un partit soporífer, controlat posicionalment però totalment infructuós en el primer temps, sense patir i sense fer patir, i amb un joc pobre molta estona desenvolupat en camp defensiu. A la segona part hi ha hagut una mica més de moviment, més sensació de perill, però veient la poca efectivitat blaugrana, ha arribat allò de sempre, que el rival inferior creu que pot treure’n profit i, efectivament, els bascos n’han tingut un parell que no han estat gol per ben poc. Aleshores, en el 86, Frenkie de Jong es queda com tres metres en fora de joc i, quan retorna, Alba li fa arribar la pilota a Ferran Torres (aquest sí en posició correcta) que la toca enrere i l’holandès, de nou habilitat perquè la cessió del valencià és enrere, marca a plaer. Partit per oblidar i raonament totalment invers: si de les derrotes davant del Madrid, a la Supercopa, i davant l’Athletic Club, a la copa, ens atrevíem a dir que, malgrat perdre, s’anava endavant, ara diem que, malgrat la victòria, no s’ha avançat.