El Barça ha començat avui a construir l’impossible. Cap equip ha aconseguit remuntar un 2 a 0 en una final de la Lliga ACB, però la fèrria psicologia d’Svetislav Pesic, fornida al llarg de tota Europa durant dècades, ha posat la primera pedra per almenys intentar-ho. Aquest, per 78 a 77, és el tercer triomf blaugrana en els tres partits que ha disputat davant el Reial Madrid aquesta temporada al Palau Blaugrana -a la Lliga la victòria va ser de 17 punts i de set a l’Eurolliga-. Els catalans van demostrar saber-se aixecar en 48 hores d’una majestuosa derrota per punts davant l’Efes Pilsen i han demostrat saber-se aixecar en 48 hores d’un KO rotund davant el Reial Madrid.
L’equip d’Svetislav Pesic ha entrat al partit amb dos triples matiners de Kevin Pangos i Pierre Oriola -en el primer partit de la sèrie no va encertar des de la línia de tres punts fins ben entrat el segon quart, quan el Reial Madrid ja en portava sis- que li han donat la confiança en atac necessària després d’un cop psicològic com el que va patir dilluns. Però els blancs han contrarestat ràpidament amb quatre triples més que els hi han permès portar una mínima iniciativa en el marcador durant la major part del primer quart. El bombardeig en forma de triples de l’equip de Pablo Laso està sent una constant en aquesta final: en el primer partit van ser 13, en el segon, 10, l’últim d’ells definitiu, i avui, 15.
Si el Reial Madrid s’ha fet gegant mitjançant la línia de tres, el Barça s’ha mantingut en l’enfrontament gràcies a l’encert des de la línia de tirs lliures. A falta de tres minuts pel descans, els madrilenys han llançat el primer. Aleshores, els catalans ja havien encertat tretze de catorze intents. De totes maneres, això no ha estat suficient per evitar el parcial de 2 a 16 en el segon quart que ha provocat la primera escapada perillosa dels visitants: un significatiu 34 a 40 al descans, catapultat per un Trey Thompkins en estat de gràcia, i un 38 a 49 al principi del tercer quart, la màxima diferència de l’enfrontament.
Els punts de Thomas Heurtel -no ha arribat als 30 de dilluns, però ha fet uns valuosos 21- i l’animació del Palau Blaugrana eren els dos únics arguments que feien pensar en aquell moment que divendres Barça i Reial Madrid es tornarien a citar en el mateix escenari, que la temporada es reservava un gir de guió nascut de l’èpica. Com la que s’ha construït amb el parcial de 12 a 0 favorable als blaugrana que ha tingut lloc per contrarestar els 11 punts de diferència blancs. De cop i volta, la defensa de Pesic ha passat de gelatina a pedregar i els errors en atac del rival s’han encadenat un rere l’altre. Per primer cop en el partit ha donat la sensació que el Barça havia fet acte de presència per ser alguna cosa més que figurant d’una celebració aliena.
El Barça havia retornat de les catacumbes de la derrota per presentar-se a l’últim quart amb opcions de glòria momentània. I en un altre final ajustat, com el de dilluns, ha demostrat haver aprés de la mala gestió dels últims segons al WiZink Center i ha imposat una defensa més seriosa per seguir respirant. Aquesta vegada, Thompkins ha errat l’últim llançament. No hi ha millor màscara d’oxigen que el Palau Blaugrana.