El Barça ha guanyat la seva desena copa d’Europa d’handbol, sis anys després de l’anterior. És el millor final d’una gran època de l’handbol blaugrana amb un reguitzell de grans noms que deixen la disciplina blaugrana, començant per l’entrenador, Xavier Pascual, seguit pel mànager, David Barrufet i, entre els jugadors, Sorahindo i Entrerríos, el capità que ha aixecat el nou trofeu. Entre parèntesis, és un trofeu nou, un nou disseny, que substitueix el braç llençador per una xarxa que rep la pilota. Ex tracta d’un disseny català, de Salva Codinach i José F. López-Aguilar, de l’estudi de disseny barceloní OIKO.
Ha estat una pallissa en tota regla, excepte els primers cinc minuts quan els danesos s’han posat 2-5. Aleshores arriba un parcial de 0-7 que ha forçat l’entrenador rival a jugar sis contra set. Semblava que funcionava, però segueix l’ordre danès contra la rauxa catalana i, amb Aleix Gómez i Luka Cindric de golejadors, al descans s’hi arriba amb un 16-11 que tots els entrevistats al descans diuen que és curt i que “no hi ha res fet”.
A la segona part, N’Guessan desperta i, mentre que l’Aalborg fa atacs llarguíssims i li costa molt cloure’ls, el Barça ha fet molts contraatacs exitosos fins que, ampliat l’avantatge i amb el rellotge corrent a favor, els atura. A més, Gonzalo Pérez de Vargas ha fet parades de molt mèrit. Amb el 24-15, un temps mort de l’entrenador danès sembla funcionar, ja que el seu equip fan atacs curts ben resolts, però és un miratge, el marcador torna a ampliar-se del cantó blaugrana (27-18) i ara els ordena de nou jugar 7 contra sis. És un suïcidi; immediatament arriba un gol a porteria buida de Gonzalo, que, al cap de ben poc repetirà fent-ne dos més.
El partit acaba amb pallissa: 36-23 (+13) doblant la diferència més gran des que es fa la final a quatre a Colònia). També són les blaugranes el doble de champions que el segon equip en aquest rànquing. Els darrers minuts de joc són amb llàgrimes i, amb el xiulet final, l’esclat de felicitat de tots els membres de l’equip és indescriptible. El MVP és Gonzalo amb un 38% d’encert en les aturades, gairebé el mateix que a la semifinal davant del Nantes.
Ludovic Fàbregas, el jugador nord-català, ha tret una senyera enorme amb la qual ha rebut medalla, aixecat el trofeu i corregut per la pista. El Barça d’handbol tanca una etapa molt bona i serà molt difícil superar-la, per no dir igualar-la o acostar-s’hi.