Possiblement eren massa coses perquè el partit transités amb normalitat i la crònica estrictament futbolística pot acabar-se ben aviat: 0-0 en gairebé tots els aspectes del joc. En atac és evident, però en defensa també, que hi ha hagut sensació d’inseguretat en diversos moments. En el mig del camp també, que la pilota ha transitat molt sovint erràticament i sense massa solta ni volta.
I, fins i tot, en inspiració, qualitat i geni. No ha passat gairebé res i, en els darrers compassos del partit, el que passava a fora arribava al camp. S’ha vist fum i s’ha sentit força olor de plàstic cremat. També podem dir que, acabada la reivindicació, tot el que ha passat a fora, els aldarulls, les càrregues policials, tampoc no ha tingut cap sentit.
Molta por, molt de respecte mutu i, si bé el Barça ha tingut el control inicial, a partir del minut 16 quan Piqué treu un remat de Casemiro que entrava, el Madrid ha passat a dominar.
De fet no ha deixat de dominar gairebé durant tota la resta del matx, però se vist un Madrid sense saber remat. Molt sovint acabava les jugades amb xuts des de fora l’àrea o en centrades que no anaven enlloc. Volem dir doncs que, malgrat que els blancs dominessin, sensació de perill de debò solament ha estat en el gol anul·lat a Bale, a mitja segona part, per un fora de joc molt justet de Mendy, que el VAR s’ha hagut de mirar amb lupa.
I als barcelonistes no ens agrada veure el nostre equip anant a remolc i confiant amb la qualitat individual dels tres davanters. Pot sortir bé o pot no sortir bé. I avui hi ha hagut una sola ocasió de Messi que, molt semblantment a l’abans esmentada a l’altra àrea, Sergio Ramos ha sabut treure quan el porter madridista ja estava vençut.
La resta, insistim, poca cosa. És molt trist que dos grans equips hagin d’anar a buscar nois de 17 anys (Ansu Fati) i de 18 anys (Rodrygo) per veure si a les acaballes del partit sona la flauta per casualitat.
No ens allarguem més que no val la pena. És el primer 0-0 en disset anys i esperem que tothom pugui sortir bé del camp que ha calgut anul·lar les portes del cantó de la Travessera i l’evacuació de l’estadi haurà estat feixuga, tan feixuga com el partit.