A la sortida al camp, el Barça ha volgut recordar el lesionat de llarga durada Dembélé amb onze samarretes de l’11 blaugrana. La idea era molt bona si no fos que la sensació ha estat d’improvisació ja els jugadors titulars simplement s’han posat samarretes del francès a l’inrevés. Un dels seus possibles substituts, Angel del rival d’avui, no ha sortit d’inici.
A la primera part s’han vist dos futbols ben diferents, a imatge i semblança de dos entrenadors de tarannà tan oposats, Setién i Bordelás, que no s’han saludat, ni a l’inici ni al final del partit. Tota la setmana s’ha comentat la mala relació que hi ha entre ells justament per la dràstica concepció tan diferent que tenen del futbol i això s’ha vist sobre el camp. Els visitants, amb marcatge a l’home i tallant les línies de passi, sabent que el Barça no regalaria la pilota ni que es trobessin en dificultats, i també afavorits per l’àrbitre, que ha permès la continuïtat, després de xocs i faltes, en una molt correcta aplicació de la llei de l’avantatge.
Al Getafe li hauria pogut anar bé, ja que ha tingut els seus minuts de domini: els deu primers i uns minuts centrals d’aquesta primera part. En el 22, ha aconseguit allotjar la pilota dins la porteria de Ter Stegen, però que El VAR ho ha desestimat per una evident falta prèvia, que ha esdevingut definitiva, ja que ha estat el jugador infractor, Nyom, qui ha acabat marcant. Una mica abans, en el minut 17, Alba s’havia lesionat (entrant Júnior Firpo) i propiciant uns minuts de desconnexió dels blaugranes.
Però just passada la mitja hora, han arribat els minuts d’inspiració del Barça en els que ha decantat el matx, no només respecte a imposar la fórmula del seu futbol, de control i possessió, sinó, pels gols aconseguits. El primer, en el minut 33, Griezmann acaba amb una minivaselina una jugada trenada culminada amb una assistència de Messi, deliciosa, mig d’esperó i al primer toc. I el segon, en el 39, és Sergi Roberto qui finalitza el que semblava la jugada típica amb centrada des de l’esquerra, aquest cop de Júnior, però una mica massa enrere. Passa de llarg als primers rematadors però que afavoreix al de Reus, que ve de cara i xuta a dins, arran de pal.
Així les coses, la segona part semblava plàcida, sense el rigor de les oposades tàctiques, que ja no es podien mantinir tan estrictament. No obstant això, el Getafe s’ha anat animant i, poc després de sortir, el davanter Àngel, protagonista a totes les travesses per ocupar el lloc de Dembélé, en el minut 66 marca per al Getafe en una de les primeres pilotes que toca. És un remat al primer toc, des de ben lluny, que li surt ajustat al pal on Ter Stegen no hi és. I l’empat dels visitants ha rondat, especialment quan Ter Stegen ha fet una triple aturada miraculosa: la primera a nova rematada de primer toc d’Àngel, però la pilota seguia anant cap a porteria a càmera lenta, com en una pel·lícula de Sergio Leone (per als veterans) o de Quentin Tarantino (per als més joves). Caient a terra, el porter alemany fa un segon toc de mà salvador, sobre la línia i, refent-se, li ha calgut donar una cleca amb la mà oberta a la pilota per treure-la definitivament d’allà.
El Barça ha acabat demanant l’hora i el públic ha mostrat el seu nerviosisme quan l’equip ha preferit temporitzar i retenir el joc en lloc d’anar a l’atac, oblidant que els millors èxits del Barça en els darrers deu anys han estat amb aquesta manera de fer i oblidant que el fitxatge de Setién ha anat en el sentit de refermar aquesta filosofia.
Han estat tres punts, molt complicats i molt treballats, davant d’un equip que avui s’ha vist es mereix la posició capdavantera a la taula que ocupa.