El partit de dissabte davant l’Atlètic de Madrid ha passat de ser gairebé un pur tràmit per començar a comptar els punts que manquen per aixecar el títol de Lliga, a una fase momentània d’un duel d’una transcendència immensa per als blaugrana per no veure reduïda una distància de deu punts a quatre punts, per acabar retornant al primer estat: amb vuit jornades per disputar-se, amb nou punts de diferència i amb 24 encara en joc. Valverde volia sentenciar el campionat com més aviat millor i a l’Estadi de La Ceràmica, després de veure’s remuntat, el conjunt barcelonista ha aprofitat l’oportunitat perquè l’Atlètic de Madrid no es plantegi el compromís al Camp Nou com un partit de vida o mort.
El Barça ha presentat tres cares molt diferenciades a Vila-real. Una de pràcticament brillant que ha durat vint-i-dos minuts, amb temps per fer dos gols i enviar un mà a mà al pal que hagués significat el tercer; una segona de més d’una hora en la qual s’ha vist atropellat per un conjunt que s’hi jugava molt més que tres punts per allunyar l’ombra del descens que ja planava amb força sobre l’estadi castellonenc; i una tercera de només quatre minuts, a la desesperada però amb la qualitat de Messi i Suárez brollant a litres per evitar perdre tres punts i animar la Lliga.
Com si es tractés del Doctor Jekyll i Míster Hyde, el Barça ha iniciat el partit en direcció el cel, ha sentit l’escalfor de les brases de l’infern, però no ha arribat a cremar-se després d’aconseguir, de nou, una remuntada impossible que només es podia albirar amb la presència de Lionel Messi sobre la gespa del Madrigal. Amb el partit perdut, amb 4-2 en el marcador i faltant un minut i el temps afegit (només 3) pel final, els futbolistes més determinants del conjunt culer han tornat a ser decisius per segellar un empat que recorda a l’assolit a l’estadi Sánchez Pizjuán la temporada passada.
De fet, en aquella ocasió, un 31 de març del 2018 (ara fa exactament un any), Lionel Messi també va començar el partit davant el Sevilla a la banqueta i, exactament igual que aquest dimarts, va saltar sobre el terreny de joc amb el seu equip per darrere en el marcador. Perdent 2-0, l’argentí es va cordar les botes i va assenyalar el camí cap el títol de Lliga participant en dos gols anotats en els darrers dos minuts d’enfrontament. Qui els va signar? Luis Suárez i Lionel Messi. La repetició d’aquella gesta, un any després.
Tot i l’empat i tenir la Lliga al sac, Valverde té feina. Problemes per corregir com l’estat psicològic d’un Coutinho que després d’errar un cara a cara contra Asenjo ha tornar a desaparèixer, la irregularitat d’Arthur Melo en la participació i en l’encert a l’hora de generar joc i, encara més difícil, la recuperació física i tàctica d’un Samuel Umtiti situat a anys llum d’un rendiment inabastable com el signat durant les dues primeres temporades a l’eix de la defensa blaugrana.