El futbol és una màquina de sentiments. Els aficionats comparteixen l’alegria, la desesperació, l’eufòria o la frustració, segons l’actuació de l’equip que els uneix i que els fa desconnectar de la vida durant noranta minuts. En el cas de les futbolistes professionals, el component emocional va més enllà. La preparació psicològica també forma part del joc: la motivació, la concentració, la confiança, la gestió de la pressió… I, en el que portem de Mundial, ja tenim alguns exemples. L’empat d’Argentina davant les escoceses en només 20 minuts. La tenacitat de Tailàndia per no marxar de França sense haver marcat un gol, després dels tretze rebuts per part dels Estats Units. La lluita de les amfitriones per mantenir-se vives, eliminant la històrica selecció del Brasil.
Estats Units no només és poderosa a nivell futbolístic. Les nord-americanes tenen la capacitat anímica de convertir la pressió en motivació, un fet que els ha donat avantatge en la consecució de l’or mundial i olímpic. Espanya ha arribat als vuitens en la segona participació a la Copa del Món i li ha tocat enfrontar-se al pes més pesat. Com et prepares per competir davant d’un dels equips més intimidatoris del moment? La blaugrana Mapi León havia apuntat, a la prèvia, que una de les claus és la mentalització.
El mètode que funciona al combinat de Jill Ellis és començar a un ritme vertiginós per aclaparar el rival i impedir que entri al partit. Un gol matiner deixa les contrincants tocades, mentre que el físic els permet mantenir la pressió i l’agressivitat fins al final. Les nord-americanes presumeixen d’una mentalitat competitiva i guanyadora que mai les ha fet recular. Tot i així, l’estadi Auguste Delaune de Reims ha presenciat com Espanya ha competit fins al final contra la gran candidata al títol, que no ha estat tant lúcida com fins ara. La preparació del conjunt de Jorge Vilda ha donat com a fruit una plantilla amb més confiança, ambició i fortalesa que els enfrontaments anteriors.
Megane Rapinoe ha transformat un penal a l’inici del partit, però la reacció immediata d’Espanya ha fet sortir les nord-americanes de la seva zona de confort. Jenni Hermoso ha aprofitat una errada de la portera i de la central Sauerbrunn per col·locar el seu xut a la perfecció. D’aquesta manera, Jenni s’ha convertit en la primera jugadora del Mundial en batre a Naeher. Començar de nou no és l’escenari que entrava als plans dels Estats Units, com tampoc la solidesa que ha mostrat La Roja. La sang freda en defensa de Leila Ouahabi, Mapi i Irene Paredes ha estat clau per aguantar l’empat i, especialment, la feina de Marta Corredera, que s’ha convertit en el malson de Rapinoe. Finalment, ha estat un penal polèmic a poc més de vint minuts pel final qui ha posat fi al camí d’Espanya a la competició. D’aquesta manera, els quarts de final ens oferiran el desitjat duel entre França i els Estats Units.
Les expectatives éren molt altes i, davant la sorpresa de molts, les jugadores de Vilda han mostrat un nivell superior a l’esperat, fent patir les nord-americanes durant gairebé tot el partit. Els vuitens seràn la fita a superar si Espanya torna a la Copa del Món d’aquí quatre anys. Un període per seguir evolucionant i per nodrir la selecció absoluta de les joves promeses que en els darrers dos anys han fet passos de gegant. La sub-17 i la sub-19 es van proclamar campiones d’Europa, mentre que, a nivell mundial, la sub-20 va acabar subcampiona a França i la sub-17 campiona a l’Uruguai. Un senyal inequívoc que les properes generacions arriben amb força.