Sap molt de greu haver de donar una mica la raó els que durant molts anys feien befa del domini i toc del Barça, personificat per Xavi i Iniesta, per cantar les lloances al joc tosc, físic i directe. Està molt clar: el Madrid amb poques arribades ha fet tres gols i el FC Barcelona, amb domini i molta més possessió n’ha fet solament un.
Els dos primers gols blancs, a la primera part (minuts 11 i 34) s’assemblen molt. Són dos xuts de fora de l’àrea, Benzemà primer i Fede Valverde després, en atacs molt del Madrid, movent molt bé la pilota en atac per trobar un jugador en posició de xutar. Aleshores, a més, cal que aquests xutadors siguin bons i la posin arran de pal i lluny de l’abast de Ter Stegen. A diferència del que es va dir contra l’Inter, no són errors individuals el que propicien els gols sinó col·lectius per manca de posició i determinació en la destrucció.
I si ho mirem a l’inrevés, la contundència al darrere dels blancs ha constantment impedit que els blaugranes dominadors trobessin posició de xut. Xutar o no xutar, aquesta és la qüestió. A la meitat de la represa, amb el Barça jugant molt en camp blanc, Xavi ha tret Gavi, Alba i Ferran Torres i un Gavi més revolucionat que mai ha anivellat la balança en força i determinació. El següent canvi ha estat l’entrada d’Ansu Fati, que n’ha tingut dues de molt bones, un xut molt ajustat i una rematada acrobàtica, ambdues sortint a fora per molt poc.
En mig d’aquestes dues accions, en el minut 82, marca Ferran Torres rematant un servei d’Ansu i que Lewandowski hàbilment deixa passar i, de debò, no mentim quan es veu possible l’arribada de l’empat amb el Madrid alentint el joc i regalant la pilota del tot als blaugranes. El que passa que el gat vell de l’Ancelotti fa sortir Rodrygo sabent que una en tindrà i la té quan Èric Garcia el trepitja dins l’àrea. Ha calgut anar al VAR per veure-ho, que en directe no ho ha semblat, però el que les imatges mostren és irrefutable. El mateix Rodrygo fa el tercer des dels nou metres encara que Ter Stegen li endevina el cantó i es llença molt bé.
En fi, Xavi, per fi, va dir l’altre dia que el seu projecte encara està en construcció. És lloable per part seva que ho reconegui i surti del discurs tancat que “el Barça aspira a tot i empatar és una derrota…” Toquem de peus a terra i, de moment, el model Xavi de “guanyar jugant bé” es queda en “jugar bé”. Serà fruita madura que el fet de jugar bé acabi en victòries? Possiblement, però encara està verd.