El partit contra el Bayern començava amb tot el peix venut pel que feia a les opcions de classificació per a la següent ronda de la Champions i el Barça ha saltat al camp sabent que li tocarà jugar l’Europa League. L’Inter ha fet valdre els pronòstics i s’ha imposat a la ventafocs del grup, el Viktoria Plzen, per 4-0 amb els gols que han anat caient de forma regular i com fruita madura al llarg dels minuts: Mkitarian (m.35), Dzeko (m.42 i 66) i Lukaku (m.87). A partir d’aquí calia veure quin plantejament triava Xavi Hernàndez davant la bèstia negra del Bayern de Munic: seria conservador? Aniria obertament a buscar la victòria en pesar-li més l’honor… Doncs res de tot això que el Bayern s’ha passejat per la gespa del Camp Nou i ha fet el que ha volgut amb l’equip blaugrana convertit en una nina de drap a les seves mans.
Diem, doncs, que el Bayern no ha deixat cap marge i s’ha plantat ferm al camp per obtenir gairebé el mateix resultat que l’Inter. Han estat tres gols que podien haver estat quatre o més, que defineixen la distància que hi ha entre els dos equips i que han deixat el bon partit que els culers van fer a Munic com una anècdota. A la mitja hora ja hi havia un clar 0-2 al marcador i el tercer ha caigut, per més dolor, en la darrera acció del matx, en el tercer minut afegit. Per enlloc no s’ha vist l’opció cap gol de l’honor, ja que el balanç ofensiu blaugrana ha estat nul i el porter visitant ha quedat inèdit.
En el primer gol visitant, Mané arrenca en posició correcta perquè Bellerin, la novetat de l’alineació en caure Sergi Roberto en el darrer partit, no està al cas. No només això, el català es veu superat en la cursa per l’atacant del Bayern que creua la pilota lluny de Ter Stegen. En el segon, lamentablement és de nou Bellerin qui permet el contraatac bavarès que acaba amb gol de Choupo-Moting. Ja des del moment d’haver aconseguit el primer gol, l’equip alemany ha volgut travar el partit amb un joc fort i els ha estat igual anar recollint targetes grogues, tres en pocs minuts tot i els primers advertiments sense càstig de l’àrbitre. Ells volien la primera plaça del grup i reduir la darrera jornada de la lligueta a un tràmit intranscendent.
La primera part ha acabat amb un penal, primer assenyalat per l’àrbitre de camp, però que el VAR li fa canviar de criteri, fins i tot retirant la targeta groga que havia mostrat a de Ligt, el defensor que havia atropellat Lewandoski. L’única interpretació possible és que Lewandowski, abans de ser aterrat, està més pendent de rebre la falta que no de progressar en el joc i, fins i tot és el polonès qui, posant-se al davant del defensor, el toca primer. L’ara davanter blaugrana devia pensar: “Tants anys sabent com fer caure el defensor perquè et faci penal i ara les imatges, a càmera lenta, mostren que t’hi poses al davant esperant ser atropellat i és falta teva!”.
El tercer gol bavarès podia haver arribat 55 quan Gnabri col·loca un xut a l’escaire, però és anul·lat per una espatlla en fora de joc. El públic, que tot i els dos gols havia reaccionat bé animant el seu equip, tot i faltar encara mitja hora de joc comença a desfilar. Xavi canvia del tot i d’haver potenciat el mig camp, deixant al davant solament Dembélé i Lewandowski, ara fa totalment a l’inrevés i treu Ferran Torres i Raphinha per Busquets i Pedri. Res no funciona, però, i res no canvia: el Bayern ja no té ni necessitat de fer faltes i adorm el joc definitivament amb la sensació que, si li hauria calgut, podia tornar a engegar la màquina en qualsevol moment. Tot i aquesta idea de no voler fer més sang, que prou n’hi ha amb haver guanyat sis vegades als blaugranes (i per brutals golejades) en els darrers anys, ha caigut el 0-3 justament abans del xiulet final de l’àrbitre en un darrer córner tret en llarg i amb misto del rematador que deixa Pavard amb opció de remat clar sense que ningú hi fes res.
On som? On és el Barça? Tanta diferència hi ha entre el Vila-Reial i l’Athletic Club, per un cantó, i el Bayern per l’altre? O és el Barça, que va tirant i sembla una cosa en els partits diguem-ne “regulars” i s’acoquina (per no dir s’acolloneix) en els importants i decisius? Passem pàgina que hi ha més anys que llonganisses i anem pel que toca i el que toca no és un llistat de títols que encara es poden guanyar, sinó que toca refer un equip que ha estat dos anys molt malament i no era una qüestió que es revertiria miraculosament per l’arribada d’en Xavi i a cop de talonari. Això no obstant, a partir del febrer en aquest any raríssim, tocarà encarar l’Europa League, que l’any passat no es va assolir. En aquesta segona competició europea ara ja no hi ha excusa. A l’Europa League aquest Barça serà el màxim favorit i aquesta vegada no és acceptable no guanyar-la.