Un lloc tan cobejat com el d’entrenador del FC Barcelona genera molt de soroll mediàtic i, automàticament, reaccions favorables i desfavorables portades a l’extrem. La contractació de Koeman pel Barça ha aflorat tot del seu currículum com a entrenador, totes les llums i ombres.
Dos punts són els més recurrents en la munió d’opinions sorgides en aquests dies. El primer la suposada “especialització” de l’holandès en “fer net” en renovar vestidors anquilosats on els jugadors s’han fet els amos. El referent més clar va ser el temps de Koeman al davant del València quan, en arribar va desfer-se de les “vaques sagrades” d’aquell vestidor. Això deia Albelda, l’any 2014:
Hoy veo a gente hablar de Koeman. Ojalá algún día entrene al Barcelona así se igualaría algo la liga.
— david (@dalbelda) January 9, 2014
GERARD DEULOFEU
El segon punt és sobre la pedrera, sobre la suposada valentia de donar oportunitats als joves del planter, un punt sobre el qual també pivotava l’elecció de Quique Setién. Koeman, a la roda de premsa de presentació, va fer esment a la “tradició holandesa” en aquest sentit. Doncs en aquest punt, tant o més que la figura de l’entrenador, és l’estructura esportiva del club qui n’és responsable, que és una tasca a llarg termini.
Podríem fer una llarga llista, en la darrera dècada, de joves prometedors que han estat aviats i malvenuts. El fet que hi hagués un equip extraordinari i guanyador ha sigut un tap a la renovació natural. I tot això ve de les declaracions de Gerard Deulofeu, un dels diversos noms que, en un moment, semblaven destinats a liderar una fornada de jugadors sorgits de La Masia. Ha estat buscat pels mitjans i no ha tingut cap problema en dir dues frases clares i contundents:
“Koeman no em va aportar res en els sis mesos que vaig estar a l’Everton. Ja veurem com li va al Barça”.
“El Barça no em fa cap pena. Ara mateix m’és absolutament igual”