El relat dels errors apresos del Barça es va estripar a Anfield -i ara s’estan vivint els conflictes per escriure el nou– i el relat de l’esperança de Leo Messi de conquerir un títol amb l’Argentina semblava que havia estat assassinat dimecres de matinada a la gespa del Mineirão. Era la segona defunció d’aquest, que ja havia passat a millor vida en perdre la final de la Copa Amèrica del 2016 davant Xile. Aleshores, el jugador blaugrana va anunciar que deixava la selecció en acabar el partit.
Esclau de la innocència o devot de la seva pròpia religió va retornar-hi per disputar un Mundial -després del qual no va renunciar al seu combinat nacional, però va estar mig any sense anar-hi- i una altra Copa Amèrica, dos clatellots més pel millor jugador de la història del futbol. Però el relat va cridar que estava viu, ben viu, quan Messi va aparèixer davant els mitjans de comunicació després de l’eliminació davant el Brasil.
Encara hi ha esperança. Més que mai, va semblar voler comunicar l’argentí: “comienza algo nuevo, algo lindo. Hay una camada buena, importante. Los chicos aman la selección y hay una base muy grande a la que hay que darle tiempo“. Les paraules van sorprendre tenint en compte que l’únic partit en què Argentina va presentar la seva candidatura al títol de la Copa Amèrica precisament va ser el de l’eliminació. Les individualitats per fi van trobar la manera de combinar com un equip, l’únic ens capaç d’assolir els grans títols en aquest esport.
La camada està formada, entre d’altres, per Lautaro Martínez (21 anys), Rodrigo de Paul (25), Paulo Dybala (25), Leandro Paredes (25) i Lo Celso (23), fins ara pràcticament inèdits com a internacionals absoluts, els quals han mostrat detalls interessants en el campionat, però també que la responsabitat de tirar del carro d’una selecció històrica en crisi els ha sobrepassat. De totes maneres, ells són els únics que poden mantenir viu el relat de l’esperança pel qual ha decidit seguir apostant Messi. Ara, Lionel Scaloni -amb contracte fins el desembre- ha de trobar la via lliure per convertir en resultats aquesta força. Segurament, una de les primeres decisions sigui deixar en el passat Di María i Sergio Agüero, com ja ha fet amb Gonzalo Higuaín o Éver Banega. Tots quatre tenen 31 anys.
La pregunta és si aquesta decisió serà de l’agrat de Messi, company d’habitació i íntim amic del davanter del Manchester City. El cas de Luis Suárez al Barça demostra que tocar les seves amistats no és gens fàcil. De fet, els mitjans de comunicació argentins informen que Javier Mascherano, un altre íntim del 10 blaugrana, podria entrar aviat en el cos tècnic de l’Argentina.
Messi té 32 anys. Les lleis de la genètica diuen que allò més lògic és que li manquin per disputar tres grans competicions a nivell de seleccions: el Mundial del 2022 i les Copes Amèriques del 2020 i el 2024. Aleshores, el màxim golejador de la història del Barça ja tindrà 37 anys. Mentrestant, el repte de sumar com a mínim una Champions League més continua en el seu punt de mira.