“Estic molt dolgut perquè crec que no era un partit per entregar la nostra ratxa. Ens ha faltat picardia. Hem llançat 12 córners i hem encaixat gol en un d’ells. I això que hem deixat dos jugadors al darrere, que normalment només en deixem un”, es lamentava Rubi després del 2-1 a Mendizorrotza. Era la seva primera derrota al capdavant de la banqueta de l’Espanyol, un equip que no perdia des del passat mes d’abril. Els blanc-i-blaus, que van tenir més la pilota i més ocasions que l’Alabès, van fer mèrits per guanyar, però dues badades defensives no ho van permetre. A Balaídos, una altra errada del conjunt català li va servir al Celta per rascar un empat enfront dels pericos, que, tot i avançar-se en el marcador en els tres enfrontaments de Lliga que han disputat, només acumulen quatre punts.
De virtut a defecte
Amb Quique, el conjunt blanc-i-blau era un bloc sòlid, gairebé inexpugnable, que cedia la iniciativa del joc i vivia de les errades rivals, les quals rendibilitzava d’allò més bé. La recepta era replegament i contracop: resultadisme a ultrança. Amb Rubi, un tècnic que pregona una idea de futbol diametralment oposada al pragmatisme de l’antic Espanyol, els pericos volen la bimba i han après què fer quan la tenen. Proposen i s’exposen més. Així i tot, l’equip català ha sostingut més o menys bé els minuts sense pilota, ha viscut poques estones de perill real sobre la seva porteria en aquest inici de Lliga. Fins al moment, el principal problema han estat els errors puntuals -individuals i col·lectius- en fase defensiva, allò que tan bé gestionava Sánchez Flores, i que ja els hi ha fet perdre cinc punts als pupils del tècnic vilassarenc. Amb Quique, que l’Espanyol es posés per davant solia ser sinònim de victòria. Amb Rubi, de moment, no ho és.
Tres errades fatídiques
Contra el Celta, David López es va fer un gol en pròpia porteria quan mirava d’avortar la rematada d’un Iago Aspas que li havia guanyat l’esquena quan Junior va centrar des del costat esquerre. Rubi considerà que fou “mala sort”. Enfront de l’Alabès, en la jugada de l’1-1, Rubén Sobrino va lucrar-se d’un mal posicionament dels dos centrals blanc-i-blaus, totalment passius en l’acció, després d’un llançament de banda de Wakaso que va pentinar enrere involuntàriament Marc Roca. I exactament 120 segons després, Borja Bastón va capgirar la diana de Leo Baptistao amb una rematada franca dins l’àrea propiciada per un contracop de llibre dels d’Abelardo que venia precedit d’una acció d’estratègia no finalitzada -el còrner del que parlava Rubi- per part de l’Espanyol, incapaç de replegar-se quan el velocista Jony, assistent del gol, va arrancar la moto per la banda dreta.
A Rubi li dol que se li hagi escapat la imbatibilitat del seu Espanyol per errades pròpies. “He tingut la sensació que el partit estava sota control en tot moment”, va dir el maresmenc després del partit a Mendizorrotza. Té raó, els blanc-i-blaus van ser millors, però, amb ambició i bon futbol, a vegades, no n’hi ha prou. El camí és l’encertat, però ara cal polir alguns detalls, treballar en les desatencions que han patit els pericos, per transformar la superioritat sobre la gespa en victòries.