El Leganés s’ha endut la victòria de Montilivi seguit un guió cada com més conegut a la segona divisió: passar com es pugui la primera part i bona part de la segona i, si s’ha mantingut el resultat inicial, posar una marxa més en els darrers minuts a veure si en cau una… i n’han caigut dues.
El guió podia haver canviat a mitja primera part, període de clar domini gironí, si no s’hagués anul·lat el gos de Santi Bueno, no per centímetres sinó per mil·límetres. És un teva-meva entre Sylla i Samu, que aquest darrer xuta i Bueno fa entrar a la porteria de Cuéllar quan li rebota a la cuixa el rebuig de Cuéllar. El VAR s’ho mira molt i, passats quatre minuts ben bons, ho tira enrere. La línia que ens mostren des del VAR és per veure-la al microscopi i, de nou, es tracta d’un fora de joc que va en contra de la filosofia de la norma: Santi Bueno no s’està aprofitant de res i, camallarg com és, arrenca millor i més veloç que els defensors. Estem amb allò que “dura lex sed lex”, quan la llei, la norma no admet ponderació ni interpretació.
I amb el Girona desinflant-se i sense cap altra ocasió entre els tres pals en tit el partit, un contraatac madrileny, en el minut 75, acaba en gol després d’una molt bona jugada de Bua, acabat de sortir. Ell mateix es fabrica la jugada per l’esquerra i la culmina amb un xut col·locat després d’una paret.
Tot i que no es veu massa determinació i fe en anivellar el marcador, insistim efectivitat nul·la, el domini gironí augmenta, però el que realment augmenta són les ocasions madrilenyes, la més absurda de les quals, una pilota treta per Juan Carlos cap a Samu que el davanter es deixa prendre innocentment, propicia que Bua faci el seu doblet en el minut 91. Amb una ocasió per partit no es guanya.