Els únics canvis en l’alineació han vingut per raó de les seleccions: Ansu Fati i Coutinho, que han jugat amb l’espanyola i amb el Brasil, han deixat els seus llocs a Pedri i Dembélé. Una novetat forçosa ha estat l’aparició de Sergiño Dest al lateral esquerre, per Jordi Alba, lesionat, i una de posicional: la ubicació de Griezmann de davanter centre, deixant Messi més cap a la banda dreta.
L’altra novetat anecdòtica és que, vista la mala recepció de l’equipació rosa amb pantalons verds, a darrera hora s’ha decidit que els jugadors portessin pantalons negres. Mitges verdes, pantalons negres i samarreta rosa dóna als jugadors un aspecte de pastís de maduixa amb base de xocolata i menta.
I parlant d’imatge, definitivament s’està esvaint la imatge d’aquell Barça que es feia amo de la pilota, la tenia i la tenia, esperant el seu moment. Ara tenim un Barça batallador, de més brega, si se’m permet, més “vulgar”, però més adequat a les peces que té. Fa temps que no tenim Xavi ni Iniesta i es volia seguir vivint amb un ADN, que fins i tot es deia que era “immutable” i marca de la casa, i que els jugadors que s’havien d’incorporar a l’equip havien de compartir aquest ADN de totes totes. Doncs, el Barça actual té els jugadors que té i Koeman està intentant treure’ls el màxim i ja no ho fa tant emmirallant-se en el Barça de la darrera dècada.
Tot això, afegit amb què el Getafe és el campió mundial del joc tosc, d’empenta i força ha portat a una primera part, sense gols, de molta corredissa, sense massa control i sense que manés ningú. A partir de la mitja hora el joc s’ha animat una mica amb bones aparicions de Pedri i amb una errada de Griezmann que, tot sol, xuta fora per sobre la porteria local.
La segona part segueix força igual, amb faltes lluny de les àrees, fins que De Jong fa penal en el minut 55, en una acció innocent, d’esquena a porteria sense que fos una situació d’excessiu perill. Mata enganya Neto i avança els madrilenys en el gol que acabaria essent definitiu.
Just abans del gol, Koeman ja feia escalfar els seus titulars reservats, Coutinho i Ansu Fati, i fa els canvis naturals (Pedri i Dembélé fora) decisió molt més injusta per al canari. El partit millora una mica i Ansu perd també un u contra u amb el porter Sòria i, vist que el canvi no ha estat substancial, Koeman reacciona de nou i, en el minut 79, treu Trincao i Breathwaite, dos davanters més, per Griezmann i De Jong. El primer, que ja havia d’haver sortit abans i De Jong, amb regust de càstig, no només pel penal d’avui sinó perquè no està al nivell que se l’espera i el seu compatriota ja el va advertir.
Els darrers minuts són encara més descontrolats que la resta del partit amb la pilota anant amunt i avall, sovint sense criteri, i parlant de manca de criteri, sorpresa quan, en el minut 86 i en el lloc de Sergi Roberto, el míster blaugrana treu Riqui Puig, convidat per l’holandès a sortir del club, intentant tornar a equilibrar gent al mig del camp que tingui creativitat i arribada i, més encara quan els centrals, Piqué i Lenglet, pugen a l’atac. Darrere es queden sols Busquets i Dest. En els darrers moments, a més dels lògics ensurts en contraatacs dels blaus, els blaugranes han tingut dues oportunitats clares: un xut de Messi, una mica massa creuat, i un pal forçat per Breathwaite, però el gol per recuperar ni que fos un puntet, no ha arribat.
El Barça de brega, de córrer, de lluita, ara mateix, és un equip més, que no despunta, que no domina i, amb aquestes noves armes, escara és novell davant d’un Getafe, veritable especialista. No siguem pessimistes, però, que ara sí que veiem que estem davant d’un projecte nou al qual, lògicament, li falta assumpció i rodatge.