“Es pot guanyar d’una manera o una altra. Dembélé ens dona agressivitat en la finalització”. Aquestes van ser les declaracions d’Ernesto Valverde minuts després de la victòria del Barça a Vallecas, produïda també en el darrer instant amb els gols d’Ousmane Dembélé i Luis Suárez.
Aquell dia, Dembélé va entrar en el minut 52 d’enfrontament per tal de sacsejar un equip que havia perdut totalment el control del duel. Del 3 de novembre fins avui han passat 21 dies i un munt de situacions complicades amb el davanter francès com a protagonista. Tant complicades que van dur Valverde a castigar-lo i descartar-lo per al partit davant el Betis, deixant-lo a la graderia per diverses mostres d’indisciplina mostrades en les darreres setmanes.
Però Ousmane Dembélé és un fora de sèrie. Sobretot, a nivell individual. Tàcticament, un fet que a Valverde l’obsessiona, és un desastre. Juga sol, desequilibra l’equip defensivament i es passa les indicacions del tècnic per l’Arc de Triomf. Ara bé, amb la pilota als peus no hi ha cap dubte que pot arribar a ser decisiu.
I això, Valverde també ho sap. Per aquest motiu l’ha fet entrar quan el partit al Wanda Metropolitano s’ha complicat amb el gol de Diego Costa. Dembélé n’ha tingut prou amb una pilota. Una sola jugada per reivindicar les seves qualitats. Una gran passada de Messi, una bona desmarcada i una definició de moltíssima elegància.
Què ha de fer ara, Valverde? Un futbolista ambivalent que et dona tantes virtuts com te’n treu d’altres. “L’hem d’ajudar a què les coses li vagin bé perquè ell ens ajudi a nosaltres”, ha admès el tècnic extremeny tot just finalitzat el partit del Wanda Metropolitano.