L’Espanyol i el Girona s’enfrontaran aquest diumenge per tercera vegada a Primera Divisió. Curiosament, l’inquilí de la banqueta blanc-i-blava en aquests derbis mai ha estat el mateix. Primer Quique Sánchez Flores, després David Gallego i ara Rubi. Tres enfrontaments contra els blanc-i-vermells i tres entrenadors diferents, un fet que denota la inestabilitat del club, que ha tingut molts problemes per redreçar el seu rumb. D’ençà del primer partit a la Lliga entre barcelonins i gironins, fa poc menys d’un any, han succeït moltes coses al club perico; una muntanya russa d’emocions, amb més incerteses i decepcions que no pas alegries futbolístiques, que va començar a estabilitzar-se amb la destitució de Sánchez Flores i l’elecció de Gallego com a preparador interí. L’arribada de Rubi ha enlairat l’equip, avui dia instal·lat en una atmosfera d’optimisme sostinguda pel joc i els bons resultats. S’ha passat del “Quique, ves-te’n ja” al clima d’il·lusió actual.
La primera escridassada
Dilluns, 11 de desembre de 2017. Corria el minut 80 de partit, i el Girona guanyava 0-1 gràcies al gol que va fer Timor just abans del descans. L’Espanyol era incapaç de reaccionar. Llavors, el públic de Cornellà-El Prat, frustrat pel mal joc del seu equip i desencantat amb el seu entrenador, va arremetre contra Sánchez Flores. Per primer cop es van sentir càntics de “Quique, ves-te’n ja” al RCDE Stadium, quelcom que es va fer habitual amb el pas de les jornades. Chen Yansheng, present a la llotja, escoltava incrèdul l’escridassada generalitzada cap al tècnic blanc-i-blau, l’encarregat de dirigir un projecte a la deriva que, segons el propietari xinès, havia de portar l’Espanyol “a la Champions en menys de tres anys”.
El conjunt de Machín va acabar guanyant aquell partit (0-1), el qual es convertí en un dels primers capítols de la història d’un desencís que començà a l’estiu quan el preparador madrileny, després de perdre al camp del Nàpols en un amistós de pretemporada, va assegurar que no era “feliç”, fent evident el seu malestar en relació a la política de fitxatges de l’entitat, que no havia complert les promeses que li havia fet al seu entrenador.
“Potser no donem per a més”
Diumenge, 15 d’abril de 2018. L’actuació indigna dels blanc-i-blaus, que no van xutar ni un cop entre pals al camp del Getafe (1-0), un rival que va jugar quasi mitja hora amb un jugador menys, passarà a la història per les declaracions que va fer Sánchez Flores després d’aquell partit: “Ens mirem al mirall i ens adonem que potser no donem per a més”. Quique va apuntar directament contra els seus futbolistes, tot palesant la tensió que des de feia setmanes es vivia al vestidor de l’Espanyol, un conjunt en depressió, sense ànima, que va tornar a caure tres dies més tard contra l’Eibar (0-1).
La desfeta enfront dels bascos va acabar amb la paciència d’un RCDE Stadium emprenyat per la desgana i la incapacitat del seu equip, que acumulava 468 minuts sense fer un gol. Aquell dia, el públic de Cornellà-El Prat es va rebel·lar com mai contra els seus jugadors i, sobretot, contra el seu entrenador. El “Quique, ves-te’n ja” va retrunyir a l’estadi. El plebiscit escenificava que la relació entre el club i el tècnic, molt danyada pel flirteig de Sánchez Flores amb l’Stoke City al mes de gener, estava tocada de mort. Tot feia indicar que l’entitat despatxaria el madrileny a final de temporada.
L’Espanyol acomiada Quique i Lardín
Divendres, 20 d’abril de 2018. El club va fer oficial a mitja tarda que acomiadava Quique Sánchez Flores i Jordi Lardín, el director esportiu de l’entitat. La situació era insostenible i, a falta de cinc jornades de Lliga, Chen Yansheng va prendre la decisió més dràstica des que va comprar l’Espanyol. Resolució fulminant i sorprenent. David Gallego, l’entrenador del filial, assumia les regnes del primer equip fins a final de temporada. Es va estrenar a Montilivi, contra el rival que havia detonat el primer incendi per a Quique, i va guanyar (0-2).
“Estic lluny de Quique. La proposta és diferent; el que volem fer no té res a veure amb el model anterior. Ara mirarem de créixer amb la pilota”, va explicar Gallego després del triomf poc lluït a Montilivi. Aquella victòria fou una dosi brutal d’autoestima per a un vestidor que, amb l’entrenador interí a la banqueta, va canviar el seu estat d’ànim. Fins a final de temporada, 10 punts sobre 12 per a un Espanyol que va proposar un futbol associatiu i vistós, va fer gols i va guanyar partits, tot allò que no feia amb Sánchez Flores. La irrupció del preparador del filial va permetre dignificar un curs que anava camí del desastre; Gallego va transformar els xiulets i les escridassades en aplaudiments. Així i tot, Óscar Perarnau no li va donar continuïtat al primer equip i va escollir Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ com a nou entrenador blanc-i-blau.
Rubi i el darderisme
Dilluns, 4 de juny de 2018. “La meva aposta serà valenta. Prefereixo guanyar per 3-2 que per 1-0. Vull un equip que proposi quelcom bonic amb la pilota”, exposà Rubi en la seva presentació com a entrenador de l’Espanyol, tota una declaració d’intencions del vilassarenc, que des del primer va transmetre la seva ambició als seus jugadors. “Hem d’intentar guanyar la Lliga. Sabem que en un 99,9% serà impossible, però hem de marcar-nos objectius ambiciosos”, va dir Sergi Darder en una entrevista que li va fer TV3 a finals de juliol. És evident que l’objectiu perico no és aixecar el títol; les paraules del balear només foren una metàfora de l’avidesa per fer-ho bé i guanyar partits que respira el vestidor català, impregnat de l’entusiasme del seu tècnic. El darderisme s’ha viralitzat entre l’afició i s’ha convertit en un dogma de fe per a un equip que no creu en les seves limitacions.
La marxa de futbolistes cabdals com Gerard Moreno o Aarón Martín -el club camina cap a l’austeritat econòmica després de dos anys de dispendi- no ha debilitat l’equip blanc-i-blau, que ara creu més que mai en el que fa. Rubi s’ha sobreposat a la sortida del seu jugador franquícia i ha fet més amb menys. El tècnic maresmenc ha recuperat peces oblidades per Quique com ara Granero, Hernán Pérez, Hermoso -convocat amb la selecció espanyola- o Marc Roca, i els hi ha atorgat un paper protagonista. Tots ells brillen quan juguen. Tots els futbolistes han millorat el seu rendiment amb el nou entrenador. També Borja Iglesias, que va arribar amb la difícil tasca de substituir Gerard Moreno, i ja duu 7 gols a la Lliga en només 12 jornades.
Després de gairebé un terç de competició, l’Espanyol és cinquè a només 3 punts del líder. No és casualitat. Els pericos, que amb una mica més de sort comandarien la classificació, han competit de tu a tu contra tots els seus rivals a través d’un futbol combinatiu, vistós i efectiu que fa goig de veure. I el que encara és més important, el discurs del vestidor s’allunya de l’autocomplaença, és de gana, de no posar fre al clima d’il·lusió en el que viu instal·lat el club. “Ni tenim sostre ni ens el posem. Vaig parlar de treball i ambició. I d’il·lusió per fer un futbol que agradi”, així ho resumia divendres passat Rubi, l’arquitecte d’aquest Espanyol que tant ha canviat en menys de 12 mesos: del “no donem per a més” i el “Quique, ves-te’n ja” al “no tenim sostre”.