A la prèvia del partit amb el Rayo, sorprenia en Xavi Hernàndez dient que érem a la primera temporada “post-Messi”, i sorprenia tothom perquè han passat moltíssimes coses des que Messi va marxar i l’absència de l’argentí semblava haver quedat fora de l’equació per entendre què ens està passant. L’entrenador terrassenc simplement seguia el raonament de les darreres temporades quan es parlava molt de fer una transició progressiva i el menys traumàtica possible… i ja sabem que va ser qualsevol cosa menys això, amb la decisió de l’argentí decisió de marxar a darrera hora i gairebé d’improvís. De planificació post-Messi, doncs, no n’hi ha hagut i en aquesta temporada tot ha esdtat improvisat.
Així, en el minut 6, l’atacant vellecà Álvaro Garcia marca recollint una fina diagonal d’Isi Palazón després d’una jugada de toc de diversos jugadors visitants, semblant ells el Barça i no els blaugranes que tenien al davant.
Seguim amb Xavi: a la roda de premsa posterior ha dit que no ha sabut “motivar” els seus jugadors i ha assumit els seus errors, amb aquest concret al capdavant. Imaginem que hem d’entendre “motivar” com “capacitat per marcar, per fer gols”, que és el que està faltant tot i la corrúa de davanters incorporats en el mercat d’hivern. I si mires el que han fet un per un, hauria d’haver sobrat per no només empatar sinó capgirar el marcador i, tornem a repetir-nos, un equip no es fa en unes setmanes. El Rayo està molt més fet en allò de “jugar de memòria”, de saber què fan els companys i com interactuar-hi.
En fi, ni amb 11 minuts d’afegit, o sigui amb 95 minuts de joc pel davant, els culers no han sabut com jugar i, demostrat, és igual qui sigui el rival, Cadis, Rayo o (esperem que no) el proper adversari, el Mallorca, que el problema és intern, de convicció, de sedimentació, de confiança o una mica de tot en la paraula màgica de “motivació”. Bé… aquesta versió del Barça ja ens la sabíem, ha estat un “déjà vu”, i esperem que es m illori, com a mínim per mantenir el que semblava a la mà, la participació a la Champions l’any que ve. Toquem fusta.