Fa una setmana es proclamava campiona d’Europa universitària a Zagreb i ahir començava la pretemporada d’un curs històric -jugarà per primera vegada competició europea de clubs- amb el KH-7 BM Granollers, del qual forma part des de fa quatre temporades. La naturalesa de Mireia Torras (Sabadell, 1996) no li permet parar. Necessita moviment constant i l’esport és una eina perfecte per assolir-lo. Sinó jugués a handbol, està segura que es dedicaria a qualsevol disciplina. Quieta segur que no es quedaria. I no només l’apassiona practicar-lo, sinó també seguir-lo. Fins i tot, està al dia del paper que està fent la selecció catalana de korfbal al Mundial que està disputant a Durban.
El blanc-i-blau la persegueix. Són els colors del BM Granollers i també de la Universitat de Barcelona, on el setembre començarà el quart curs d’INEFC i a la que ha representat en el primer torneig universitari europeu d’handbol platja, que s’ha estrenat enguany com a disciplina dels Jocs Europeus Universitaris. Les barcelonines, que van anar a Zagreb amb totes les despeses pagades per la universitat, van derrotar en la final a la University of Novi Sad SRB de Sèrbia per 2 a 1 -el sistema de puntuació en l’handbol platja va per sets i en cas d’empat el partit es decideix en una tanda de penals denominada shoot-out– després d’haver començat el torneig amb dues ensopegades. Aquest títol suposa la classificació pels Jocs Internacionals Universitaris -sempre que incloguin l’handbol platja- que es disputaran l’estiu vinent a Belgrad. I no va ser l’única bona notícia per la UB: l’equip masculí va aconseguir el bronze en el mateix campionat.
“Necessitàvem un canvi de xip. Ens faltava confiar més en nosaltres per molt que alguns dels altres equips fossin igual o superiors en nivell. I ho vam aconseguir”, explica Torras. Ella era l’única integrant pertanyent al BM Granollers. Les altres formen part del BM La Roca, l’Handbol Sant Quirze i el Club Handbol Sant Joan Despí. Són les mateixes que formen part de l’equip de pista de la UB, que acostuma a competir a nivell estatal contra d’altres universitats. Però tota aquesta activitat no és suficient per la Mireia i durant els estius també participa a l’Arena Handball Tour, el circuit espanyol d’handbol platja que és una referència a nivell europeu. Hi competeix amb el Beach Handball Club Plan B de Barcelona.
Malgrat que a nivell europeu l’handbol espanyol no està entre els països capdavanters -França, Hongria, Alemanya o Suècia estan clarament per davant-, en l’handbol platja és una potència. De fet, el 2016 la selecció espanyola absoluta femenina es va proclamar campiona del món per primera vegada en derrotar al Brasil en la final disputada a Budapest. “Però ara es troba en ple canvi generacional i necessita un temps perquè el bloc torni a funcionar tant bé com aleshores”, explica la jugadora del BMG, qui ha format part del combinat en enfrontaments amistosos. D’altra banda, Torras també forma part de la selecció catalana d’handbol pista, amb la qual va guanyar el Torneig 4 Nacions a principis de juny.
L’equip granollerí, que la temporada passada va assolir la seva millor classificació històrica a la Lliga Iberdrola en finalitzar en quarta posició, comença el curs amb la noticia que dues peces clau com Judith Vizuete, la màxima golejadora de la competició la temporada passada, i Andrea de la Torre, la portera titular, marxen en busca d’altres experiències en el món de l’handbol. La primera jugarà al Club Balonmano Salud Tenerife, recent ascendit a la Lliga Iberdrola, i la segona, al SUNAL Bouillargues, de la segona divisió francesa. “Per sort, el KH-7 sempre ha estat un equip que hem destacat pel col·lectiu, però aquestes dues baixes són molt importants. Esportivament, però sobretot en el sentit humà. Tant la Vizu com l’Andrea eren dues de les jugadores que més pinya feien al vestidor”.
Torras compaginarà per quart any consecutiu l’esport d’elit amb els seus estudis universitaris, de la mateixa manera que ho fan la majoria de les seves companyes del KH-7. En aquest sentit treballa el projecte Handball 4 Dual Careers, potenciat pel BM Granollers. “És complicat aconseguir tirar endavant les dues coses. Sobretot és estressant quan arriba l’últim tram de la temporada esportiva i del curs acadèmic i s’ajunten la Lliga, la Copa de la Reina i els exàmens finals. Aleshores, el nivell d’estrès és molt alt. Però aquí estic, fins ara me n’he sortit”, conclou amb un somriure ple de vitalitat.