No passa res que és llei de vida, però just abans del gol de Kyllian Mbappé, en el minut 94, traient espurna i força d’on ja no en podia quedar gaire, en la jugada anterior, Messi ha acabat per terra, exhaurit i rendit en el seu intent de revertir l’error que ha comès en el llançament del penal que Courtois li ha aturat. Hem escrit “llançament”, però podríem haver escrit “llençament” perquè més que llançar-lo, emetre’l amb força i decisió, l’ha llençat, refusat, desistit.
L’altre fet destacable ha estat el retorn a un futbol antic per part d’un visitant europeu, per raó que s’ha decidit, en cas d’empat, deixar de donar valor doble als gols fets a fora. Així, al visitant, el Reial Madrid al Parc dels Prínceps, no li ha urgit tant marcar i ha preferit nedar i guardar la roba. La pregunta seria si la qüestió del valor dels gols a fora hi ha influït o si, de qualsevol manera, no ha sigut capaç de fer gens de perill amb una única excepció, un cop de cap de Casemiro en la darrera jugada de la primera part.
En qualsevol cas, les balances dels partits les decanten noms propis i són poques les excepcions que hi ha hagut al llarg de la història d’equips on el conjunt hagi pesat més que les individualitats. Ara mateix, el PSG pivota sobre Mbappé, amb un estol de meravellosos acompanyants certament, i és per això que per a aquests jugadors tan especials les xifres pugen i pugen. Per tant, si el factor camp no és excessivament determinant, vist el que s’ha vist avui, els parisencs ho tenen més ben encarat que els madrilenys.
SPORTING DE PORTUGAL 0 – MANCHESTER CITY 5
Per contra l’equip de Pep Guardiola s’ha passejat pel José Alvalade de Lisboa i ha anat al descans amb un definitiu 0-4, definitiu no només del matx sinó de l’eliminatòria, i encara ho ha arrodonit al quart d’hora de la represa.