Ja que el maleït futbol modern ens imposa, entre altres bajanades de difícil pair, samarretes a quadres, partits a la quinta forca i mercat tot l’any, acceptem el que ens resulta inacceptable i juguem amb les seves regles. Per tant, situem les prioritats a lloc i parlem el mateix idioma que ens pretenen imposar. Mentre els futbolistes s’espremen en partits cada 72 hores i la directiva continua distreta amb les seves tradicionals, i quasi ja entranyables, batalletes internes, disfressem-nos de hooligans per exigir allò que realment interessa, l’únic punt que hauria d’existir en l’ordre del dia culer: Porteu Frenkie De Jong, lligueu-lo, feu-lo blaugrana al preu que sigui. El que calgui i sigui menester, que aquest holandès és el futur del futbol, com deien de Bruce Springsteen quan els de la revista Rolling Stone van descobrir-lo fa una pila d’anys. De Jong és un avançat al seu temps, a veure si entenem la magnitud de la tragèdia que comportaria perdre un home nascut per jugar aquí, encara que sigui a quadres croates. Amb ell no patim per exagerar o situar massa altes les expectatives. Sense dubtar-ho, ens jugaríem la resta al casino en la seva carta. A banda de versatilitat, qualitat tècnica, carisma, elegància i ves a saber quantes virtuts afegides de gendre ideal, el noi pot endolcir la recta final de Messi al Barcelona. No és un geni com l’argentí, sinó un futbolista extraordinari que condueix de meravella, toca amb criteri exquisit i com deia el seu compatriota revolucionari, veu espais i jugades allà on gran part de la humanitat aficionada a la pilota no veu absolutament res, vet aquí la gràcia del rosset.
Per tant, gairebé un prec de genolls, una rebequeria d’infant: Barto, fes alguna cosa i envia qui sigui a Amsterdam avui mateix. I que no es mogui d’allà fins lligar la peça. Pots establir-hi André Cury per convèncer-lo si és que l’home pot deixar de buscar comissions i tripijocs al Brasil. Si no et sembla bé, envia-hi Cardoner i així el perds de vista una temporada, que és, confessa-ho, el que més et plauria si tinguessis un tro de caràcter i desitgessis acabar d’una vegada amb els maquiavèl·lics moviments d’un presumpte hereu que és capaç de corcar la teva pròpia successió per la tírria que desperta en altres companys de directiva. I si no és el netíssim –de nét amb retranca superlativa, no de ser fanàtic de la higiene-, aboca recursos, imaginació i diplomàcia per tal d’establir una entente cordiale d’alta volada amb l’Ajax. Fes-los una oferta al pes i t’emportes de pas De Ligt, aquest central que és com un armari de tres cossos i du ja el braçal de capital malgrat no arribi ni als vint. Atreveix-te al que calgui, Barto, però lliga De Jong, el futbolista de la propera dècada, abans que el cobreixin d’or els de la cornucòpia de l’abundància. Xiuxiuegeu-li a cau d’orella que Messi el beneirà i ell serà el nostre líder predestinat quan el déu ens deixi orfes. És tan important fitxar Frenkie que justifica sis anys de gestió presidencial. I si cal, pagueu i buideu el racó, ja força buit, de caixa destinat a l’espai Barça. Ni falta que fa si pugem De Jong a bord. Barto, passaries a la història i tot, imagina’t, com l’artífex d’aquesta jugada mestra. I deixa’t de Rabiot, Pogba i tota la rècua que t’aconsellen els teus mediocres amics de la canallesca. De Jong. És així de bo. És holandès i ha de ser del Barça. La resta, ara i aquí, ens sembla relatiu. No tenim més dogma sobrenatural ni certesa empírica a mà que Frenkie per alleugerir convenientment la depressió post-messiànica.