El 38% dels jugadors de futbol en actiu pateix símptomes de depressió, segons un informe de FIFPro, el sindicat mundial de futbolistes. I, segons una investigació de la cadena ESPN, el 40% dels jugadors de la NBA té trastorns psicològics i només un 5% d’ells opta per solucionar aquest problema anant a un especialista. Excepte casos comptats com els d’Andrés Iniesta, Kevin Love i Michael Phelps, els esportistes d’elit decideixen no fer públics els seus problemes procedents de la ment.

David Baixeras (la Bisbal de l’Empordà, 1989) és un psicòleg esportiu que va treballar tres anys en el Girona FC i en campus de jugadors com Marc Bartra i Andreu Fontàs, i que actualment tracta a esportistes professionals i amateurs a la seva consulta de la Clínica Bofill. Ell, a diari, viu de ben a prop la gran quantitat de problemes psicòlogics sorgits o relacionats amb la pràctica esportiva i s’esforça per trencar el tabú respecte aquest tema que hi ha a la societat.

Fa unes setmanes José Bordalás, l’entrenador del Getafe, va dir el següent en la roda de premsa posterior a la derrota per 0 a 2 davant el Leganès: “L’ansietat la té qui no arriba a final de mes. Un jugador de futbol no pot tenir ansietat, no podria ser professional”. Què en penses?

Hi ha molts casos de depressió i ansietat en esportistes d’elit. Aquest tipus de malalties i trastorns psicològics poden afectar a qualsevol individu, independentment que pertanyi a la classe alta o a la classe baixa. La falta de diners pot ser un dels factors que portin a patir una situació així, però n’hi ha molts d’altres. Declaracions com les de Bordalás l’únic que aconsegueixen és que les patologies mentals segueixin sent un tema tabú en la societat i, en especial, en el món de l’esport d’elit.

Opinions com la de Bordalás són molt habituals.

A totes les persones que tenen aquesta manera de veure l’assumpte els hi diria: “perdoneu, però els esportistes d’elit també són persones i tenen una ment com tu i com jo”. És una evidència que un futbolista de primer nivell pot tenir ansietat o una depressió!

Per què és un tema tabú? Molts pocs ho han fet públic. El cas d’Andrés Iniesta potser seria el més mediàtic a casa nostra.

La societat provoca que ja sigui complicat dir-li a un amic que vas al psicòleg. “Tant malament estàs?”, et pregunten. En canvi, tu expliques que vas al fisioterapeuta i tothom ho veu normal. El tabú es multiplica en els esportistes d’elit a causa de la repercussió mediàtica que tenen tots els seus actes. Si ho expliquen és perquè el problema ja ha quedat enrere. Jo tinc futbolistes a la meva consulta que venen amb por que els seus companys d’equip o el seu entrenador s’assebentin del problema. I s’inventen que van al fisioterapeuta per amagar-ho.

Quines causes poden provocar que un esportista d’elit pateixi aquest tipus de trastorns?

Imagina’t, per exemple, un jugador de futbol de només 18 anys que té tota la premsa darrere analitzant cada una de les seves accions, igual que ho fan els milions de persones que el veuen jugar. La pressió i l’angoixa que això li genera poden ser brutals.

Em ve al cap Bojan Krkic i els seus inicis en el primer equip del Barça.

Sí, és un dels casos. Però també podríem parlar d’André Gomes, malgrat que ja era una mica més gran quan va fitxar pel Barça. Ell mateix va explicar que hi havia setmanes que no tenia ganes ni de sortir al carrer. Per molt que pugui semblar que un esportista milionari és aliè a totes aquestes circumstàncies, no és així. També són persones. I esportivament se’ls valora pels resultats, per res més. Poden haver completat una temporada molt bona, però si cometen un error en el moment inadequat, només es tindrà en compte això i no se li donarà cap importància als milions d’altres accions que han fet durant el curs.

Com es pot detectar que un futbolista està patint psicològicament?

Quan jo estava al Girona, hi havia jugadors, tant del futbol base com del primer equip, que en els entrenaments eren excel·lents i en els partits rendien molt per sota del seu nivell. Això els hi passava perquè en un escenari de competició els hi apareixien les angoixes i les pors. La por a fallar provoca que tota la teva concentració se centri en aquest aspecte i no es diversifiqui en els aspectes tècnics i del partit.

La figura del psicòleg esportiu s’ha establert en els clubs?

Encara falta feina per fer. Tots tenim clar que s’ha de treballar l’aspecte físic en un equip, però qualsevol esportista d’elit et dirà que aquest té un 40% d’importància en el rendiment esportiu i que la resta depèn de la ment. Aleshores, per què la ment en molts casos s’entrena un 0%? Tenim un problema de base. En d’altres països com Alemanya s’està incentivant molt la figura del psicòleg esportiu. Aquí, en canvi, alguns entrenadors de la vella escola encara no han obert els ulls.