D’entre els plans que es poden fer un dimarts 19 de febrer laborable, agafar un autobús de matinada per anar a veure jugar el teu equip a un altre país és dels més originals i passionals que hi ha. Això és el què han fet desenes d’aficionats del Barça per presenciar aquesta nit l’anada dels vuitens de final de esa copa tan linda al Groupama Stadium de Lió. Molts d’ells gasten regularment així els seus dies de vacances al seu lloc de treball.
Tres autocars de l’empresa Monbus llogats per FCB Desplaçaments, dos des de Barcelona i un des de Girona, han portat per 39 euros una part dels 1.000 culers que seran presents a l’estadi de l’Olympique. D’altres han agafat un avió per un preu exagerat -199 euros-, tractant-se d’un viatge organitzat pel propi club. Uns últims, han arribat a la ciutat on va néixer Antoine de Saint-Exupéry mitjançant transport particular. Tots ells són rebels en un circ mediàtic que s’enfanga en el negoci i intenta convertir l’aficionat en un simple consumidor. Mentrestant, cada vegada es construeixen estadis més megalòmans que després no són capaços de vestir el seu ciment.
L’equip d’Ernesto Valverde avui només estarà animat per una tercera part del nombre de seguidors que haguessin tingut cabuda a les grades de la seu de la final de l’Europa League que el passat maig l’Atlètic de Madrid va guanyar al Marsella. És una evidència que a Catalunya, de la mateixa manera que passa a Espanya, mai hi ha hagut una cultura viatgera en el món del futbol de la dimensió de la britànica, la qual acostuma a exhaurir totes les localitats destinades a l’afició rival. Barça i Reial Madrid només ho aconsegueixen en eliminatòries europees més avançades i en finals, que tenen com a primer precedent de viatge massiu la final de la Recopa d’Europa del 1979 a Basilea.
Aleshores, les aficions es bolquen en massa i s’han de realitzar sorteigs perquè no hi ha suficients entrades per a tots els socis. Injustament, alguns dels que avui estaran al Groupama Stadium podrien veure’s obligats a presenciar des de casa una hipotètica final de la Champions League amb la presència del conjunt català al Wanda Metropolitano l’1 de juny. En canvi, en alguns clubs com l’Arsenal existeix una puntuació per tenir en compte els socis que més han merescut durant la temporada assistir als grans desplaçaments.
Precisament, a partir de la celebració d’aquests sorteigs va néixer el grup de Facebook Seguiment FCB. La seva pretensió va ser informar els socis de com avançaven els números de sol·licituds d’entrades per tal de poder demanar-les en el moment oportú. Aleshores, a diferència d’ara, no eren nominals i podies apuntar-te amb el teu carnet de soci i amb els que et deixessin amics i familiars que no tinguessin previst assistir al partit. La primera gran cita que va tenir tothom enganxat a la pantalla de l’ordinador va ser la final del 2009 a l’Olímpic de Roma davant el Manchester United de Cristiano Ronaldo. El 2015, Seguiment FCB fins i tot va formar una precandidatura per presentar-se a les eleccions a la presidència del Barça amb l’objectiu d’aconseguir millors condicions i preus a l’hora de viatjar per veure l’equip, però no va aconseguir -pels pèls- arribar al número de firmes necessàries per convertir-se en candidatura.
Aquells que menys es mereixerien perdre’s la desitjada final a Madrid són els dos uruguaians que vaig conèixer l’any passat en un BlaBlaCar que creuava la Península Ibèrica. Portaven dues temporades seguint el Barça en tots i cadascun dels partits que disputa. Només s’havien perdut les anades dels setzens de final de la Copa del Rei. És a dir, havien estat presents en més enfrontaments que la majoria de jugadors de la plantilla blaugrana.