Johan Cruyff deia que preferia guanyar per sis gols a cinc que per un a zero. Volia que els seus futbolistes es bolquessin sobre la porteria rival, que el fessin moure, que el desorganitzessin passant-se la pilota prop de la seva àrea, que provessin la rematada les vegades que fos necessari per aconseguir el màxim número de gols possibles, independentment dels anotats pel seu rival. Això sí, sempre buscant la victòria.
En el futbol, el més important són els resultats. Però perquè un equip sigui recordat ha d’oferir quelcom especial que ajudi a entendre la seva hegemonia durant una etapa duradora. Aquest és el cas del Dream Team i del Barça actual, hereu del Barça de Guardiola i en plena transició cap un nou conjunt encara liderat per Lionel Messi, però amb la presència de nous futbolistes destinats a ajudar l’argentí i prendre el relleu quan la columna vertebral -major de 30 anys- decideixi fer un pas al costat.
Més enllà del marcador, el Barça ha homentjat aquella filosofia, encara vigent però amb intermitències, en un preciós partit davant el València. Del 0-2 favorable als che, a un empat a dos tres dies després de la nit màgica a la Copa del Rei davant el Sevilla, en una de les millors exhibicions de la temporada juntament amb el desplaçament a Wembley i trams concrets d’altres compromisos oficials. Un partit molt bonic estèticament, amb un resultat assolit després de creure indubtablement en l’estil implantat fa tres dècades.
L’empat mantindrà el Barça com a líder i li marca el camí d’allò que li convé. Al Camp Nou li agrada veure el seu equip tenint el monopoli de la pilota, mostrant un cert supremacisme en la circulació de l’esfèrica al voltant de l’àrea rival. El públic blaugrana gaudeix veient associar-se jugadors com Messi, Coutinho i Carles Aleñá, que aquest dissabte ha fet un pas endavant per guanyar-se la confiança d’un Ernesto Valverde que li ha donat l’oportunitat de demostrat que està perfectament preparat per unir-se al grup en la pràctica d’aquest estil.
Més enllà dels dubtes en les transicions defensives que han penalitzat el Barça amb dos gols en la primera part, l’equip barcelonista ha aixecat el cap, s’ha posat d’acord per aplegar-se al voltant de la pilota i s’ha refet d’una mitja hora inicial plena d’incerteses i de poca llum en les idees per desllorigar l’entramat defensiu del València. Aplicant els conceptes de Cruyff amb molta personalitat, sense dubtar-ho, el Barça ha aconseguit igualar un partit que feia pinta de ressaca.