Ens sap molt de greu haver de fer aquesta entrada, ja que la línia d’aquest modest mitjà és la del màxim respecte a l’esport i, en concret en els derbis o esdeveniments amb carregats de simbologia extraesportiva, intentem ser molt curosos i equànimes.
Ja vàrem sentir i notar els improperis d’una part de l’afició blanc-i-blava però a la crònica futbolística, ho vàrem obviar. Ara però, el tema ha passat als despatxos i La Lliga hi intervindrà d’ofici.
La nostra opinió d’aquest organisme, presidida per un conegut simpatitzant d’extrema dreta, és prou coneguda i les seves actuacions en favor del respecte són erràtiques i esbiaixades, com va ser donar per bona la suspensió del partit Rayo-Albacete per “protegir” un altre simpatitzant de l’extrema dreta.
Tornant al derbi barceloní, és innegable que una part de l’estadi de l’Espanyol va proferir crits racistes, masclistes i homòfobes, especialment contra Gerard Piqué i no puntualment com a producte d’alguna circumstància del joc sinó constantment i al llarg del partit, o sigui, hi ha aficionats que van al camp amb aquesta intenció i no tant a gaudir de l’espectacle.
Feta la denúncia d’ofici al Comitè de Competició i a la Comissió Antiviolència, el més probable serà que l’Espanyol hagi de pagar una sanció. Hi ha el precedent del matx del 2016: per unes actuacions similars la sanció al club blanc-i-blau va ser de 24000 euros.
Menció especial ens mereix el crit “A por ellos”. En aquest cas ja no era tant d’un petit grup sinó força general a tot l’estadi. Aquest crit era un crit habitual en l’esport però ara mateix està usurpat, manllevat de l’esport, i té altres connotacions. La bronca d’ahir al Congreso es va generar quan es va recordar el “A por ellos” al discurs del Rei.
Al nostre entendre, quan solament era un crit en l’àmbit esportiu tampoc no era correcte o, si més no, no és gens elegant. Fer-lo servir ara mateix no escapa a entendre’l com una presa de posició extraesportiva i pot portar a pensar, creiem que erròniament, que aquesta posició és majoritària a l’Espanyol o, fins i tot, identitària del club.
Al camp nou es crida “Independència” al minut 17, però no és cap crit en contra de ningú i molts barcelonistes es sumen de tot cor a l’aplaudiment del minut 21 a Cornellà-El Prat.