Des que Robert Martínez va començar a entrenar el Swansea el 2007 ha intentat inculcar als seus equips una idea de joc basada en el domini de la pilota i el joc combinatiu. I, precisament, ho va començar a fer en un país, Anglaterra, acostumat al joc directe.
Un altre debat és el de Pep Guardiola. Ha instal·lat el model cruyffista al Manchester City i hi ha clubs a la Premier League que proven d’impregnar-se d’aquest estil. Ara bé, el públic té poca paciència. Costa d’implantar aquest canvi?
I tant. Això és dins l’ADN del club. L’afeccionat va al camp a veure un estil de joc al qual ja està acostumat. Els primers sis mesos de la meva experiència al Swansea no van ser fàcils. Que un equip que vol la pilota dins l’àrea moltes vegades, que passi de 350 passades a 600 o 650, estèticament i visualment és un canvi molt gran. Hi ha un període d’educació on s’intenta veure la raó. Sempre ha estat molt bonic veure com el mànager ha d’educar i explicar la manera com l’equip intentarà marcar gols. És veritat que hi ha equips que han dut un canvi d’estil, uns més preparats per adoptar-lo que d’altres. És qüestió de guanyar. Quan es guanya, el període d’adaptació és molt ràpid.
La victòria fa que tot sigui més fàcil.
Hi ha més paciència i la gent dona més temps per veure si funciona o no. Pensa que el futbol britànic és molt competitiu i l’afeccionat sempre vol que l’equip tingui opcions de guanyar. Aleshores l’estil ha d’anar amb els senyals que l’equip evoluciona i és competitiu.
I al Manchester City què ha passat? Guardiola ha tingut tanta influència en el futbol anglès? També amb la selecció?
La influència és clara. Una cosa és la idea i els conceptes que Guardiola té com entrenador. L’altra, és l’experiència que ha acumulat no només sent l’entrenador del Barça, sinó també l’entrenador del Bayern de Munic, podent treballar amb jugadors d’una cultura molt diferent. El què ha aportat al futbol britànic és un altre aspecte de la seva intel·ligència futbolística. El primer any era un any d’adaptació, va poder veure què és el futbol britànic, quins aspectes té la lliga en comparació l’alemanya i l’espanyola, i a partir d’aquí es barregen la intel·ligència de l’entrenador i els conceptes que ha aportat. Aquesta combinació del joc posicional, amb moltíssima apreciació de l’espai, amb un dinamisme increïble a l’hora de guanyar la pilota i dominar la transició. Això ho ha aportat ell. És bonic i crec que tots els entrenadors joves volen que els jugadors s’impregnin de la manera de jugar del City i no d’un altre equip. I després hi ha els resultats. Tothom pot tenir els seus gustos, però quan veus un equip que fa 100 punts a la lliga no hi ha debat. Ha estat una combinació de tot. Més que res de la intel·ligència, l’experiència i els conceptes per adaptar el seu equip a la Premier League.
Kevin De Bruyne ha canviat molt des que és amb Guardiola.
Sí, en Kevin té una connexió molt bona amb en Pep. Es un jugador molt diferent, modern. No estem acostumats a veure futbolistes que siguin decisius en l’última passada, que tinguin influència en l’últim moviment. Era un jugador que necessitava afectar el joc. Té una aparició elèctrica i no hi ha jugadors que puguin tenir aquest poder d’execució tècnic dins el futbol de posició. Ell és una part essencial del què ha fet el City en els últims dos anys i també amb la selecció. Hi ha pocs jugadors que puguin jugar en quatre o cinc posicions en el Mundial i tenir l’efecte que va tenir ell.
Les altres parts de l’entrevista amb Robert Martínez:
“El meu estil és el de Johan Cruyff”
Sobre Espanya i Lopetegui: “Quan hi ha un canvi així és molt difícil que no afecti el grup”