En els darrers anys, la justícia espanyola ha endurit els processos d’investigació i caça als futbolistes professionals. Sobretot, cap aquells que han utilitzat empreses per facturar els seus drets d’imatge enlloc de fer-ho com una persona física. En la última dècada hem vist condemnes a jugadors com Lionel Messi, Cristiano Ronaldo, James Rodríguez, Radamel Falcao, Ángel Di María, Adriano Correia o Javier Mascherano, tots ells acusats d’haver ocultat a la Hisenda pública ingressos que haurien d’haver tributat en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). El darrer dels acusats, i qui probablement haurà de pagar la suma reclamada i una multa corresponent, és Gerard Piqué.
Aquest dimecres s’ha fet pública la desestimació per part de l’Audiència Nacional del recurs presentat pel jugador el 9 de febrer del 2017 contra la resolució dictada pel Tribunal Econòmic-Adminsitratiu Central (TEAC), en la qual se li reclama l’abonament d’1.457.855,61 euros no tributats en els exercicis 2008, 2009 i 2010 i una multa de 678.012,59 euros. En total, 2.135.868,2 euros que Piqué haurà de pagar a l’Agència Tributària per, presumptament, haver deixat de declarar els seus drets d’imatge com rendiments del treball a través de la cessió simulada d’aquests drets a l’empresa Kerad Project 2006 SL, de la qual n’era accionista majoritari.
En la sentència de l’Audiència Nacional, a la qual ha tingut accés La República Esportiva, la Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu considera vàlid el raonament del TEAC i la conseqüent sanció i reitera que el contracte signat per Piqué i l’empresa Kerad Project 2006 SL el 17 de març del 2009 és nul de ple dret per tres motius: el primer, perquè amb posterioritat a la cessió de drets, Piqué va seguir celebrant contractes que incloïen cessió de drets d’imatge; en segon lloc, perquè “el jugador és soci principal i administrador de la societat actora, la qual no té cap treballador contractat ni disposa de local […] havent-se dedicat només a la compra de dos immobles”; i com a tercera raó, s’argumenta que el preu de 3.000 euros d’aquesta cessió de drets “és totalment irrisori i fora de tota lògica comercial o econòmica”. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va alertar en la seva interlocutòria que aquest pagament mai es va efectuar.
En relació als ingressos facturats per l’empresa, la sala presidida per Santos Gandarillas Martos consiera que “han d’imputar-se al demandant com rendiments de capital mobiliari obtinguts per ell els imports facturats a tercers per Kerad Project corresponents a l’explotació de la seva imatge”. De quins tercers parlem? Segons la documentació, tres contractes confirmarien la presumpta evasió: el segellat pel propi Piqué amb Nike l’1 d’agost del 2006 i modificat el 26 de març del 2007 per substituir el jugador per l’empresa Kerad Project; el signat amb IMG el 10 d’octubre del 2007 i el rubricat amb el Barça el 16 de maig del 2008, que seria modificat el 20 d’octubre del mateix any per fer exactament el mateix que es feu amb Nike, subrogar el futbolista per l’empresa Kerad Project 2006 SL.
A més, tant el TSJC com la mateixa Audiència coincideixen en considerar una simulació el contracte entre el Barça i la multinacional de la representació IMG. Segons l’argumentació de Piqué, el club i l’empresa van signar un contracte de serveis que res tenia a veure amb la seva persona; però la justícia espanyola conclou que el document i els posteriors pagaments de l’entitat blaugrana a IMG corresponen a la comissió que el futbolista havia de pagar a la seva agència. “Els contractes celebrats entre el Futbol Club Barcelona i IMG en les dates 16 de maig del 2008 i 26 de febrer del 2010 són contractes simulats absolutament que instrumenten el pagament de les comissions que Gerard Piqué Bernabeu havia de pagar a IMG en qualitat de representant del jugador”, especifica. Aquests dos contractes coincideixen en data amb la primera signatura de Piqué amb el Barça i amb la posterior renovació.
L’Audiència Nacional també ratifica la resolució del TSJC i del TEAC en relació a la declaració d’ingressos procedents del Manchester United i de la selecció espanyola absoluta per la participació en la Copa Confederacions de Sud-Àfrica del 2009, un any abans de la celebració del Mundial que va coronar ‘la roja’ campiona del món. Els magistrats sentencien que “han estat acreditats de forma directa pel què respecta l’absència de declaració dels ingressos obtinguts del Manchester United i per la participació en esdeveniments esportius a Sud-Àfrica”. És per això que l’Audiència condemna Piqué a pagar els 2.135.868,2 euros i les costes processals que es derivin del procediment. Ara, el blaugrana pot presentar un últim recurs de cassació.