Les Corts també existeix quan el Barça no juga al Camp Nou. Ara mateix ens trobem en un període en el qual l’equip de Leo Messi estarà 22 dies seguits sense jugar-hi -de la visita del Betis de l’11 de novembre fins a la del Vila-real del 2 de desembre- i el districte barceloní amb la mitjana d’edat més alta -45,6 anys- i amb menys població -82.201 habitants- seguirà tirant endavant. A més, durant tres setmanes els seus veïns no hauran de tenir la preocupació per si els toca treure el vehicle aparcat en els entorns del temple blaugrana perquè hi ha partit i la grua va per feina.
“Les dues associacions de veïns tenim alguns punts de vista diferents a l’hora d’afrontar les circumstàncies que comporta tenir al barri un club gegant com el FC Barcelona, però en allò que estem completament d’acord és en demanar que la línea 9 del metro estigui acabada el més aviat possible; que els dies de partit hi hagi restricció de vehicles a la zona de l’estadi excepte pels veïns i els treballadors del club; i que es lluiti contra l’incivisme i es deixi el territori decent un cop finalitzin els partits“, explica Adela Agelet, presidenta de l’Associació de Veïns de Les Corts, mentre mira Eduard Català, president de l’Associació de Veïns del Racó de Les Corts, qui assenteix en senyal d’aprovació a les paraules de la seva companya.
“Tant costaria donar-nos algun tipus d’element que demostri que som veïns per poder arribar a casa amb el vehicle els dies de partit? No pot ser que la policia no ens deixi passar, com si fossim un aficionat més”, critica Català, fart. Pel que fa a la demanda perquè hi hagi més neteja, els dos presidents admeten que, en els últims temps, el club ja ha contractat un servei que treballa per treure la brossa des de la mitja part dels partits i que s’han instal·lat uns vàters portàtils amb l’objectiu de disminuïr el nombre d’orins al carrer.
La gran majoria de veïns del barri estan satisfets amb el fet de conviure amb un dels clubs esportius més grans del món. Fins i tot, aquells que no són uns grans aficionats al futbol. “El Barça aporta molts diners a Les Corts. Gairebé qualsevol restaurador o comerciant del barri et dirà que quanta més gent vingui al Camp Nou, millor. En un dia que hi hagi 80.000 espectadors, només que 10.000 vagin a buscar l’entrepà en algun local del barri ja s’omplen tots”, diu Català. “Jo faig entre 150 i 200 menjars diaris”, assegura el Manolo, treballador d’El Cargolet Picant, un restaurant situat al carrer de la Riera Blanca, a escassos 200 metres de l’estadi. “A banda de turistes que venen a fer el tour del Camp Nou, a casa nostra mengen moltes penyes blaugranes procedents d’arreu d’Espanya”, afegeix, mentre el periodista no pot deixar de mirar les tapes casolanes que ha el·laborat la Lucía, la propietària de l’emblemàtic establiment i dona d’en Manolo. És una d’aquelles cuineres que serien capaces de fer-te provar, per fi, els cargols.
Caminem una mica en direcció sud, 50 metres de res que no ens serveixen ni per cremar dues calories, i ens trobem amb El Rellotge, un bar amb un aforament bastant més petit: 40 persones. “Nosaltres el diumenge fem festa, però obrim si hi ha partit del Barça a casa perquè aquells dies fem el triple de caixa que una jornada laborable normal”, desvela una treballadora. “La resta de dies el problema és el bus turístic. Des que van posar la parada de Travessera de Les Corts, els turistes baixen, fan el tour del Camp Nou i se’n van a un altre barri a dinar. Però és normal. Quan no hi ha partit, Les Corts està morta. No hi ha cap més atractiu per veure”, segueix explicant. Català, per la seva part, es queixa dels locals que només obren els dies que l’equip blaugrana juga al Camp Nou i fan caixa, sobretot, amb la venda de cerveses. “Això té com a conseqüència que hi hagi més actes incívics”, sentencia.
La firma Deloitte va realitzar durant la temporada 2014-15 un estudi sobre l’impacte econòmic del club en la ciutat de Barcelona. Els resultats van ressaltar que aquest és de 906 milions d’euros, xifra que suposa l’1’5% del producte interior brut de la capital catalana. L’informe també destacava que gràcies al club blaugrana hi havia 16.620 llocs de treball -directes, indirectes i induïts- a Barcelona. A més, Deloitte explicava que el 6% del turisme que venia a la ciutat tenia com a motiu principal el FC Barcelona. D’altra banda, el museu del club va ser el més visitat de la capital catalana el 2017 amb 1.848.198 visitants -segons l’Observatori del Turisme a Barcelona- i va ser el tercer lloc d’interés després de la Sagrada Família i el Park Güell.
Totes aquestes dades no passen desaparcebudes pels empresaris de les botigues de souvenirs. Els voltants del Camp Nou, com és evident, són la ubicació perfecte per vendre articles relacionats amb el Barça -amb la llicència del club-. I també per vendre’n d’altres relacionats amb Barcelona o amb el concepte que als turistes els hi hem venut de la ciutat. “Entre Gran Via de Carles III i Riera Blanca hi ha quatre botigues de souvenirs del Barça. Però l’Ajuntament de Barcelona ja no permetrà que se n’obri cap més”, explica la presidenta de l’AAVV de Les Corts. “On sí que se n’obriran serà a la zona que pertany a l’Hospitalet. Només des de la sortida del metro de Collblanc fins al Camp Nou, n’hi ha quatre”, apunta el president de l’AAVV del Racó de Les Corts. “Tot allò que no es ven a la botiga oficial del Barça de l’esplanada de l’estadi, els turistes ho compren en aquestes altres botigues. Els productes tenen menys qualitat, però són més econòmics”, afegeix.
Finalment, l’Adela Agelet i l’Eduard Català es tornen a posar d’acord per assegurar que el principal problema de Les Corts no té a veure amb el Barça. “El tema que més ens preocupa és l’increment dels preus dels lloguers, el gran conflicte que té Barcelona ara mateix”, conclouen.
(Aquí es pot llegir la segona part d’aquest reportatge)