La Federació Internacional d’Associacions de Futbolistes Professionals (FIFPRO) ha fet saber al món a través d’una piulada que el jugador iranià, Amir Nasr-Azadani, ha estat condemnat a mort per haver participat en protestes feministes i pels drets bàsics. A la piulada hi diu que ho troba “al·lucinant i repugnant” i demana que se suspengui la sentència. El delicte en concret que se li ha imputat és el d'”enemistat amb Déu”, penat amb execució a la forca. Amir, de vint-i-sis anys, seguiria a les recents execucions, per la mateixa raó i mètode, d’altres joves també implicats a les manifestacions sorgides al país demanant els drets de les dones.
FIFPRO is shocked and sickened by reports that professional footballer Amir Nasr-Azadani faces execution in Iran after campaigning for women’s rights and basic freedom in his country.
We stand in solidarity with Amir and call for the immediate removal of his punishment. pic.twitter.com/vPuylCS2ph
— FIFPRO (@FIFPRO) December 12, 2022
Tota la premsa mundial se n’està fent ressò i plana la pregunta sobre si els mandataris de l’esport han de continuar amb la política d'”integrar” els règims dictatorials i tractar-los amb normalitat o si haurien de barrar-los el pas a les competicions internacionals. No cal dir que l’actual mundial de futbol de Qatar està en la línia de deixar de banda la política i dels drets humans i mirar cap a un altre costat. Que lluny que queda la unitat de criteri i la fermesa en aplicar sancions que va significar el boicot fet a Sud-àfrica per la seva política d’apartheid, boicot que ben segur que va ajudar a fer que el país fes el tomb i deixés de banda el racisme institucional. Hauria de ser el mateix amb la discriminació a les dones i a qualsevol minoria a qui se’ls neguin els drets més fonamentals.