El Barça no ha canviat el registre, però se sent més còmode actuant en la improvisació que tenint el control del partit amb la possessió de la pilota. No és una crítica i no ha de ser negatiu per naturalesa. És un element que cal assumir per no caure en la temptació de situar Ernesto Valverde en els defensors acèrrims del joc de posició. El practica per obligació, perquè l’ADN de l’equip que entrena el té integrat com un tret característic inqüestionable, però el desenvolupament dels partits traslladen el Barça a un escenari ben diferent de ser un conjunt temible sense espais al davant.
L’entrenador i els jugadors ho tenen clar. Atacar els metres a l’esquena de les defenses rivals facilita la generació d’ocasions de gol, més enllà de les llargues possessions que necessita el grup per sentir-se còmode sobre la gespa. El Barça està insegur quan l’equip rival té el domini de la pilota i es tranquil·litza quan l’esfèrica cau a peus dels migcampistes barcelonistes, però li costa horrors obrir les defenses rivals en els atacs estàtics quan es troba contraris com l’Atlètic de Madrid.
Ni tan sols amb Arthur Melo unint-se a la parella Sergio Busquets-Lionel Messi per formar un trio de grans tocadors l’equip es veu capaç de perforar defenses sòlides situades a la frontal de l’àrea. El Barça prefereix cansar el rival amb la pilota, donar-li peixet perquè s’estiri en atac i atropellar-lo a la contra un cop perd la possessió prop de Ter Stegen. Així ho ha fet en partits decisius al llarg de la temporada, com els duels al Santiago Bernabéu o en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions davant l’Olympique de Lió.
El Barça arriba físicament entonat al tram final dels partits i envesteix els seus rivals quan els permet estirar línies i plantar-se a la frontal de l’àrea culer. Se sent còmode executant aquest registre. I Valverde ho ha admès sense pal·liatius: “Estem preparats per combinar, per moure l’equip rival d’una banda a l’altra i aprofitar els espais interiors. Però això és molt més difícil. A la contra es tracta de córrer i els jugadors la interpreten de manera més selectiva.”
De fet, a l’entrenador del Barça li ha sortit perfecta la idea. Diego Pablo Simeone ha picat l’ham i s’ha cregut que els blaugrana podien patir si l’Atlètic de Madrid feia passes endavant. “Hem volgut fer un embut al mig per convidar el rival a anar per fora i tapar el centre per quan arribés la pilota, així tenir una mínima possibilitat de sortir”, ha explicat en roda de premsa. De peus a la galleda. La mínima possibilitat de sortir s’ha convertit, en la gran majoria de situacions, en una ocasió del Barça a la contra.