La Champions és filla d’aquella copa d’Europa que volia la màxima representativitat de les lligues, dels països, i la diferència entre els equips participants sovint era abismal. De mica en mica es va barrar el pas als campions de les lligues de menor pes específic, i pressupost no cal dir, obligant-los a fer eliminatòries prèvies mentre que es va anar obrint la porta a què hi juguessin més equips de les grans lligues, a més del campió, Primer el segon, després el tercer… i semblava que la competició s’igualava, que cada partit era competitiu i es jugava en estadis de bon aforament i no en camps que serien assimilables a divisions inferiors en els països més potents.
En els darrers temps, però, les diferències han reaparegut i els equips forts cada vegada en són més, de forts, fitxen les estrelles emergents i cobren més pels drets de televisió. Així, a cada grup de la Champions es diu que hi ha una ventafocs, un equip d’una lliga menor que manté el romanticisme de l’antiga Copa d’Europa, gairebé com una concessió a la globalitat europea.
Tot això ve a tomb de la pregunta que ens fem a cada una de les darreres cròniques per avaluar on és ara mateix el FC Barcelona: Tanta diferència hi ha entre l’Athletic de Bilbao o el Vila-Reial, golejats pels blaugranes i que no són a Europa, i el Bayern de Munic i l’Inter de Milà, que ens n’han fet fora? I on queda la ventafocs Viktoria Plzen, a qui el Barça ha derrotat per 2-4? Què faria a les competicions de l’estat? Seria a primera divisió?
Amb el primer gol assolit en el minut 6 per Marcos Alonso, que ha acabat d’introduir la pilota que lentament anava cap a la línia de gol després d’una rematada tova d’Ansu Fati, semblava que estaríem a punt de veure un festival. Doncs no ha estat així a la primera part, malgrat que caigués un segon gol, ara de Ferran Torres a la ratlla del descans. El Barça ha tornat a deixar que un rival manifestament inferior li plantés cara i creés situacions de gol, que solament la manca de talent dels atacants i les bones intervencions d’Iñaki Peña han impedit que fossin gol. Com és que el Barça que anava a Txèquia no només a assegurar-se els diners que es perceben per victòria, i que tanta falta li fan, sinó i sobretot a rentar-se la cara, permet que la ventafocs se li puji a coll-i-bè durant més de mitja hora? Què passaria ara mateix si ja no hi haguessin ventafocs i si la competició europea fos una cosa semblant a la que el Barça vol fer, la Superlliga, on aleshores sí que no hi hauria partit “di ripieno” i tots serien finals.
Lliçó apresa per a la represa? I un be negre! Desídia, descontrol i una acció mal defensada que acaba en penal de qui menys culpa tenia, el debutant Pablo Torre, que reacciona al desgavell dels dos centrals. Hi havia un perillós 2-1, que Ferran Torres de seguida, en el 53, amplia combinant amb un Raphinha que repeteix com a assistent. Això fa que torni el sopor i el joc espès, tot a punt perquè els locals s’envalenteixin i provoquin dues ocasions de perill. La primera la resol Iñaki Peña amb una bona acció i a la segona no hi pot fer res davant la rematada de cap de Tomáš Chorý, que abans havia transformat el penal.
El 2-3 arriba en el minut 63 i en el 65 cau Kessié lesionat en plena carrera, el que propicia el debut de Marc Casadó, un bon debut posant seny al mig del camp. El Barça volo temperar el joc com si ja li fes el pes bé la victòria mínima. El que passa és que arriba una nova assistència de Raphinha, que està al cas quan un company se li desmarca. Aquesta vegada és Pablo Torre qui aixeca el braç i li demana la pilota. En carrera, és el minut 74, i el jove asturià remata a gol amb un fort xut i automàticament cau a terra amb rampes. Des de terra celebra el gol que torna a posar el Barça amb dos gols d’avantatge i ha de marxar en llitera. Entren Alvaro Sanz, en el seu lloc i també es produeix el canvi natural Raphinha-Dembélé.
Tot i que dos gols és massa diferència, els txecs continuen empenyent i assoleixen un xut al pal i alguna aproximació més. Ens agradaria acabar la crònica dient que ha estat una victòria “d’ofici” de solucionar el compromís, però no ha estat així, que no calia donar vida als txecs i sortir de la Champions amb mala imatge. El balanç dels gols en aquesta fase de grups del Barça és de 12 gols a favor i 12 en contra, havent guanyat solament la ventafocs i donant una imatge més aviat pobra. Girem full i esperem que aquest any estrany, amb el mundial pel mig, faci que la represa de les competicions ens sigui més propícia.