Moltes casualitats en només una setmana. Al Barça -com en totes les institucions polítiques i de gran transcendència social-, les aparicions públiques dels seus representants són comptades i estudiades. No hi ha un pas sense una estratègia prèvia. El president ni cap dels seus companys directius no es mouen sense que l’aparell comunicatiu de l’entitat i els seus assessors més propers els ho recomanin. Ni tan sols s’atreveixen a respondre un simple missatge de Whatsapp que té la intenció, únicament, de resoldre un dubte. I qui millor que Bartomeu, Cardoner o qualsevol dels seus col·legues per posar llum a una consulta en clau culer. Ells manen. O no? “Pregunta-ho a comunicació, gràcies”. Ni en off the record. Tots quiets fins a nova ordre. Que ningú surti a la foto. No sigui cas que cometin un petit error i tota l’operació se’n vagi en orris, vàter avall.
Però en aquests darrers dies, el Barça ha fet moviments clars per pensar s’ha donat el tret de sortida a campanya electoral del 2021. S’ha acabat la treva. Per una banda, Bartomeu ha nomenat dos nous membres de junta directiva, sense comptar amb el nyap de Teresa Basilio i la seva antiguitat com a sòcia. Per una altra, Jaume Masferrer, fins ara assessor extern del president i l’home que ha fet prendre decisions transcendentals des de fora -principal dissenyador del pla estratègic 2015-2021-, ha passat a formar part de l’estructura de comunicació de manera oficial. Masferrer ja tenia molt pes, però Bartomeu ha decidit posar-lo en nòmina, oficialitzar les seves funcions i convertir-lo en un alt executiu. En els últims mesos, el president s’ha anat tancant per envoltar-se dels homes de la seva màxima confiança, amb qui ha cuinat les decisions de club abans d’exposar-les en junta directiva. I Masferrer ha estat un d’ells. Probablement, la persona més important per al màxim mandatari del Barça. De qui se’n refia. Un estratega que ja va dirigir les campanyes de Joan Laporta el 2003, de Sandro Rosell el 2010 i del mateix Bartomeu el 2015. Qui millor per preparar el terreny de cara al 2021.
A la mateixa hora, el club ha presentat les dades de l’Observatori Blaugrana, una enquesta feta a conveniència, a 1.000 dels 142.323 socis (un 0,7%), de la qual també n’és peça indispensable Jaume Masferrer -o n’era fins ara-, que ha servit per abrillantar la imatge de la junta directiva ocupant portades amb una nota global de 7 sobre 10. Un notable. Una qualificació que s’aconsegueix, evidentment, fent les preguntes adequades. “Quin és el grau de confiança que li mereix la gestió econòmica?” I a continuació, “vostè sabia que els ingressos del club en aquest darrer exercici han estat de 914 milions d’euros, els ingressos més elevats de tots els clubs esportius del món?” Aleshores, tot seguit, “tenint en compte aquestes dades comentades, modificaria la seva resposta?” Evidentment, tothom canvia la seva resposta a l’alça. Però explicar els motius d’aquest ingrés elevat i tornar a fer la pregunta, millor no. Comentar-li al soci que gairebé 200 d’aquests 914 milions són del pagament de la clàusula de Neymar Jr i que són uns diners extraordinaris difícilment repetibles, no fa falta. Com tampoc fa falta preguntar-li per les despeses, també les més altes de la història del club. O per la massa salarial, una bogeria que ha superat tots els topalls de recomanació econòmica. Un excap de comunicació del Barça deia que “si vols fer aquest exercici de transparència i participació del soci, fes-lo bé. Pregunta aspectes agradables, però també d’altres que no ho són tant. El soci és qui t’ha d’obligar a corregir aspectes de la gestió, no qui et feliciti pels què ja fas bé”. Tal qual.
I pocs dies després de fer públic el majestuós Observatori, encimbellant la gestió directiva barcelonista, arriba el torn de passejar-se pels mitjans per fer gala de la satisfacció del soci. Tot i les tres Lligues de Campions consecutives del Reial Madrid, tot i la negativa d’estrelles mundials de jugar al costat de Messi -com ha estat el cas de Griezmann- i tot i tenir una comissió econòmica que demana prudència per no estimbar-se contra un mur, la massa social està plenament feliç. Aquest dilluns, el vicepresident primer i teòric candidat continuïsta -amb la discrepància de mitja directiva-, Jordi Cardoner, fa gala de l’enquesta en entrevistes a Sport i Mundo Deportivo, els dos diaris més llegits del barcelonisme, cometent certs errors com afirmar que el soci aporta el 5% del pressupost o que el deute està situat en 150 milions d’euros, quan en realitat el soci significa un 1% del pressupost i el deute, en el darrer exercici presentat a l’assemblea, se situa en 307 milions (més del doble). I a la nit, Bartomeu al programa El Transistor d’Onda Cero, amb José Ramón de la Morena. El nomenament de directius, l’entrada de Jaume Masferrer al club, una meravellosa enquesta que posa pels núvols la gestió de la junta i entrevistes dels màxims representants als mitjans. Tot en una setmana. Si això no és l’inici d’una campanya per aplanar el camí del continuïsme, ben a prop queda. Ara bé, com ha succeït en les darreres dècades, tot dependrà de la piloteta.