La República Esportiva ha preguntat a cinc persones pertanyents al món del futbol -el periodista Ramon Besa; la seleccionadora catalana Natàlia Arroyo; l’àrbitre assistent FIFA Matilde Esteves, l’entrenador de la UE Olot Ramón Garrido i la jugadora del RCD Espanyol Cristina Baudet- per com imaginen que serà el futbol d’aquí a 20 anys. En aquesta primera part del reportatge es debat sobre quines seran les lligues més potents, fins a quin punt el futbol practicat per dones s’haurà mediatitzat, i quin estil de joc predominarà.
En aquest enllaç podeu llegir la segona part del reportatge, en la qual es debat sobre l’ús de la tecnologia, l’assistència als estadis i la normalització a la societat.
Dues dècades són una eternitat en un món que cada setmana planteja un nou horitzó. De totes formes, l’ésser humà segueix tenint la necessitat d’imaginar-se un futur millor o, com a mínim, distint, per combatre les incerteses del present i la nostàlgia del passat. Malgrat que comportés dolor, accions violentes i jugades poc atractives, molts són el que a dia d’avui recorden amb alegria aquell futbol amateur dominat per les pilotes Mikasa, els camps de terra i els genolls ensangonats. Aquest paisatge va ser contemporani a la introducció de l’erradicat gol d’or. Oliver Bierhoff va donar així l’Eurocopa del 1996 a Alemanya.
En l’actualitat, semblem un avi de 90 anys que acaba de descobrir el WhatsApp quan parlem del VAR. És la nova joguina del futbol i l’anem manipulant sense haver-nos llegit amb atenció el manual d’instruccions. Però arribarà un dia que ja no cridarà l’atenció en el dia a dia, igual que el fet que el Manchester City i el PSG siguin dos grans d’Europa, i estarem necessitats de provar noves drogues que ens permetin vessar matins i nits de conversa en bars, cafeteries, tertúlies radiòfoniques i patis d’escola.
Quines seran les lligues més potents?
Si fa 20 anys l’únic gegant a Manchester era el United de Ferguson i a París com a màxim optaven a perdre finals de la Recopa d’Europa davant el Barça, qui sap quins seran els equips que faran ombra el 2039 en el mapa futbolístic mundial -no tans sols europeu-, hiperexposat a hores d’ara a les ambiciones i a les dèries dels magnats, els països i les organitzacions. “Les lligues europees continuaran tenint el seu espai com fins ara i apostant pel seus mercats particulars. La pregunta és com hauran evolucionat el Japó i la Xina, si hauran aconseguit fer el pas que pretenen des de fa anys, i si els Estats Units s’haurà convertit en una altra lliga seguida, fins i tot per part dels espectadors europeus”, explica Natàlia Arroyo, la seleccionadora de Catalunya.
“No sé quina serà la lliga predominant, però la tendència és que sigui la Premier. El problema serà fins quin punt l’afectarà el Brexit”, diu Ramon Besa, el cap d’esports d’El País. Aquest també és el parer de Raúl Garrido, l’entrenador de la Unió Esportiva Olot, actualment setena en el grup 3 de la Segona Divisió B: “la Premier està generant uns ingressos econòmics que estan atrapant la lliga espanyola”. Però el tècnic valencià també considera que “l’espanyola s’ha guanyat un prestigi que li permetrà seguir sent la més atractiva”.
Se suma a aquesta aposta Matilde Esteves, l’àrbitre assistent catalana que acaba de ser nomenada internacional per la FIFA i que arbitra partits de la Lliga Iberdrola i de la Tercera Divisió masculina: “el nivell a Catalunya i a Espanya és altíssim per la gent d’aquí i de fora i no veig cap motiu perquè ho deixi de ser”. Es refereix tant al futbol practicat per homes com el practicat per dones, al qual també pertany Cristina Baudet, la jugadora de Santa Coloma de Gramenet del primer equip del RCD Espanyol. La migcampista relata que “la primera divisió femenina ha evolucionat moltíssim des que jo vaig començar a jugar a futbol de petita i estic segura que algun dia arribarà al nivell de la lliga alemanya o la francesa. Però no sé si assolirà el de la d’Estats Units”.
Fins a quin punt s’haurà mediatitzat el futbol practicat per dones?
La mateixa Baudet explica que fa uns anys, quan el futbol practicat per dones gairebé no tenia suport per part de la societat, ella no era capaç d’imaginar-se que el 2019 “hi hauria gent, fins i tot gent gran!, que em pararia pel carrer perquè m’havia reconegut per la meva feina com a futbolista. I això ja està passant”. La seleccionadora catalana, que avui dilluns a les 19 h dirigirà Catalunya davant Xile, adverteix, per la seva banda, que “l’horitzó de 20 anys és molt incert pel futbol practicat per dones perquè hem de tenir en compte que fins els 70 va estar prohibit i això ha provocat que les seves estructures encara s’hagin d’anar construïnt, malgrat que en l’actualitat estiguem tenint un nivell magnific de repercussio mediàtica, de qualitat de joc i de professionalització d’alguns equips”. Dit això, és optimista i espera que “trobi i li donin el seu racó mediàtic que comporti més espectadors, més audiència, més patrocinis i, com a conseqüència, més horitzons per les jugadores. A més, imagino que hi haurà menys equips inflats i, per tant, menys diferència entre conjunts”.
Tampoc Besa és 100 % optimista sobre el futur que li espera al futbol practicat per dones. La bonança actual ha de conviure amb monstres que constantment proven de tallar-li les ales i el problema és que, alguns d’ells, estan agafant força. “La tendència és que creixi, però dependrà de factors que canvien: els patrocinis -continuarà essent rendible invertir-hi o una aposta interessant?-, el suport dels clubs tradicionals -no sé si les partides pressupostàries creixeran molt ni si els clubs que encara no tenen equip femení, com el Reial Madrid, s’hi sumaran- i el context político-socio-econòmic -la força dels moviments populistes i reaccionaris pot actuar de fre a l’expansió i no sé si els mitjans d’informació incrementaran els espais dedicats al futbol practicat per dones-“. En canvi, la molletana Matilde Esteves, qui va formar part aquesta temporada de la primera tripleta arbitral íntegrament femenina en dirigir un partit de Tercera Divisió masculina a Catalunya, s’atreveix a pronosticar un esdevenir il·lusionant: “imagino estadis, no només camps, plens. I plens de gent que li agrada el futbol, que el respecta, i que valora el bon ambient”.
Quin estil de joc predominarà?
La conclusió del Mundial del passat estiu va entristir als enamorats del joc valent, atractiu i ofensiu. Finalment, Croàcia i Bèlgica, dues propostes que incloïen totes aquestes característiques, es van quedar a les portes d’aixecar el trofeu més desitjat. Va ser la França de Didier Deschamps la que s’endugué el gran premi amb un futbol més defensiu, tàctic, cholista i avorrit. Ja comencen a quedar lluny el Barça de Guardiola o l’Espanya del tiki-taka. “A Rússia es va imposar el VAR, la pilota aturada i el contratac. Ara anem cap a un estil més físic i estratègic que provoca que la metodologia sovint s’imposi a la creativitat”, considera el periodista nascut el 9 de setembre de 1958 a Perafita.
“M’agradaria que predominés un estil que afavoreixi l’espectacle i que segueixi fent del futbol un esport atractiu. Per això és important que siguin exitosos els equips que promouen un joc ofensiu i no especulen amb el resultat”, diu Garrido, ex jugador del Gimnàstic de Tarragona, del Lleida, de l’Andorra i del Múrcia, entre d’altres. “Imagino que no predominarà cap estil i serà un estira-i-arronsa segons l’equip que domini en aquell moment el panorama futbolístic. El que sí crec és que els equips seran més versàtils, amb jugadors més diferents entre sí”, opina Natàlia Arroyo, qui com a jugadora va dedicar la seva carrera al RCD Espanyol.
Per marxar contents d’aquest reportatge, ens quedem amb l’esperança de Matilde Esteves, pertanyent a un col·lectiu que té molt a dir i a fer perquè ningú perdi interés en un esport que, a vegades, fa despertar algun badall: “crec i confio en què es donarà un joc bonic, tàctic i tècnic. Que permeti gaudir de l’esportivitat i del joc net. Potser m’estic imaginant un joc més basat en la possesió”.