La República Esportiva ha preguntat a cinc persones pertanyents al món del futbol -el periodista Ramon Besa; la seleccionadora catalana Natàlia Arroyo; l’àrbitre assistent FIFA Matilde Esteves, l’entrenador de la UE Olot Ramón Garrido i la jugadora del RCD Espanyol Cristina Baudet- per com imaginen que serà el futbol d’aquí a 20 anys. En aquesta segona part del reportatge, es debat sobre quin serà l’ús de la tecnologia; si els estadis tindran assitències majors o menors d’espectadors que en l’actualitat i si l’homosexualitat s’haurà normalitzat.
En la primera part, publicada ahir dilluns, es va debatre sobre quines seran les lligues més potents; fins a quin punt el futbol practicat per dones s’haurà mediatitzat i quin estil de joc predominarà.
L’ull de falcó es va introduïr el 2005 en el tennis professional. En el futbol, en canvi, es va començar a fer servir set anys més tard. El 2016 va ser el moment de l’estrena del VAR en el Mundial de Clubs, que el Mundial de seleccions va mediatitzar el 2018. Les coses de Palau van a poc a poc. El futbol no ha estat l’esport més valent a l’hora d’implementar la tecnologia per ajudar a l’arbitratge durant els partits, però sí el que més rebombori i polèmica ha comportat una vegada els seus dirigents s’hi han atrevit. El tennis, el críquet o el bàsquet no han tingut tants dubtes a l’hora de confiar en les noves solucions.
Malgrat això, l’ús de la tecnologia en l’esport va molt més enllà de l’arbitratge i és un element ja imprescindible en la preparació física i tàctica dels equips, i en l’estudi dels rivals. Encara ningú s’ha molestat en comptar regularment els badalls que executa Leo Messi en els partits, però sí els quilòmetres que fa, les seves zones de calor en el terreny de joc, la mitjana de batecs per minut del seu cor, la velocitat mitjana dels seus esprints o les vegades que xuta amb l’esquerra i les que ho intenta amb la dreta i el seu resultat respectiu. O el pes que perd -separat en greix, líquid i massa muscular- durant els 90 minuts.
L’ús de la tecnologia
“La tecnologia incidirà més, pressumiblement. Aquesta incrementa el sentit de la justícia i la indústria del futbol necessita de noves eines per la seva expansió. A vegades, sembla que participa cada cop més dels rituals de l’esport americà. I, si continúa així, la presència de la tecnologia augmentarà. El periodisme de dades, de medició, ha arribat al futbol i al periodisme d’aquí”, explica Ramon Besa, el cap d’esports d’El País. Per la seva banda, Raúl Garrido, l’entrenador de la Unió Esportiva Olot, considera que “la tecnologia cada vegada influeix més en el futbol, però mai podrà superar l’essència d’aquest esport. S’haurà de trobar l’equilibri perquè no l’embruti. Hem d’entendre que l’incertesa és part del seu encant i que els vertaders protagonistes són els futbolistes”.
A la Liga Iberdrola, el VAR encara no s’ha implantat i els homes i les dones vestits de negre -expressió que ha quedat caduca amb la introducció de les samarretes propícies per canviar la roda del cotxe- segueixen vivint sols davant el perill. Però, segons la jugadora del RCD Espanyol Cristina Baudet, sembla que aquesta situació no tardarà massa a canviar: “hem parlat amb les àrbitres i ens diuen que se sentirien més còmodes amb la utilització del VAR. Crec que la seva introducció seria positiva per minimitzar errors. Ens consta que s’està valorant i tant de bo arribi aviat”. L’opinió de la molletana Matilde Esteves, àrbitre assistent a la Primera Divisió femenina i a la Tercera masculina, i també en partits FIFA, confirma aquesta visió: “crec que el VAR està responent molt bé i a mesura que passi el temps s’aniran proposant millores i altres aplicacions que facin del futbol un esport encara millor”.
L’assistència als estadis
L’esport professional té pànic a celebrar-se sense ulls que l’estiguin mirant. Almenys, de forma presencial. Perquè el cervell humà encara no és capaç de comprendre allò que comporta l’abast mundial de les audiències televisives. La d’emocions que ballen en aquells números. Si algun intel·lecte fos capaç d’absorbir la veritat, cap jugador de futbol seria capaç de moure les cames sobre la gespa. El pànic, l’ansietat i la por escènica el maniatarien fins a convertir-lo en tant sòlid com el ciment buit que els envoltaria.
Però un plasma obedient substituïrà algun dia els aficionats de carn i ossos? -LaLiga ja sanciona aquells equips que no són capaços d’omplir amb un 75% d’humanitat la grada que mostra la televisió-. “Els clubs ja están donant-li voltes a solucions perquè sigui engrescador anar a l’estadi. Els grans ho tenen millor perquè, sinó hi van els de casa, hi aniran els turistes. Però ens trobem davant d’un desafiament bastant rellevant que els clubs hauran de saber gestionar per no perdre espectadors físics als estadis”, diu Natàlia Arroyo, la seleccionadora catalana. “No tinc cap dubte que d’aquí 20 anys els estadis estaran més plens que ara. Però s’ha de treballar perquè estar en un camp de futbol comporti més coses positives que negatives”, afegeix l’àrbitre internacional FIFA.
Menys optimista és el periodista de Perafita, Ramon Besa, qui opina que “els estadis s’estan transformant. Cada vegada son més còmodes i adaptables a la gent que té poder i diners. S’imposa la tele i per anar al camp t’han de donar molts bons serveis, facilitats i alternatives: sopar i tancar negocis, per exemple. La militància activa està perdent el seu espai”. I Cristina Baudet, la migcampista blanc-i-blava que el 2018 es va emportar el premi al millor gol de l’any a la Gala de les Estrelles del futbol català, dóna el seu parer d’allò que considera que passarà amb l’assistència als estadis en els partits de la Liga Iberdrola: “els estadis estarán més plens. Quan se’ns ha donat l’oportunitat de jugar en un camp més gran, així s’ha demostrat. Un dels millors exemples és el Llevant-València d’aquesta temporada disputat al Ciutat de València”.
L’homosexualitat en el futbol
Si en un dels sis aspectes tractats en el reportatge s’han posat d’acord els entrevistats, aquest ha estat l’esperança que d’aquí a 20 anys l’homosexualitat s’hagi normalitzat en el món del futbol. La pregunta concreta que se’ls hi ha fet és si creuen que el 2039 seran públics casos de futbolistes mediàtics que hagin decidit sortir de l’armari. Matilde Esteves és contundent: “en seran molts. I espero que aleshores ja no sigui noticia”. En la mateixa línea s’expressa Raúl Garrido: “així ha de ser. L’orientació sexual no hauria de ser un problema per a ningú, sigui la que sigui. Hauríem de fomentar una educació en aquest sentit que ajudi a poder-se expressar lliurement“.
I Natàlia Arroyo, qui ahir va dirigir Catalunya en el triomf davant Xile a la tanda de penals, conclou amb la seva reflexió sobre l’assumpte: “el 2039 ja hauran aparegut suficients casos mediàtics com perquè ja no sigui noticiable el fet. És la repercussió mediàtica, i la resta de punts negatius que el jugador en questió pot pensar que tindrà la seva sortida de l’armari, allò que provoca que es tiri enrere. El futbol va més endaderrit en aquest tema que altres sectors de la societat, però d’aquí 20 anys estic segura que també haurà normalitzat l’homosexualitat”.