El futbol femení interessa? Preguntar-nos-ho ja marca menystenir-lo. Ens fem la mateixa pregunta amb d’altres esports minoritaris masculins? Pot ser, però amb moltes altres connotacions. No estem per qüestionar-ho, sinó per rebatre-ho.
El millor exemple gràfic: el darrer rècord d’assistència en un partit de futbol femení a l’estat espanyol. Va ser a San Mamés, en els quarts de final de la Copa de la Reina entre l’Athletic Club i l’Atlético de Madrid. El resultat, ara ja irrellevant, va quedar tapat pels 48.121 espectadors que es van congregar a Bilbao per seguir aquet partit. Això ha animat a l’equip visitant, l’Atlético, que vulgui superar aquest rècord en el partit del proper 17 de març contra el Barça al Wanda Metropolitano. Així doncs, amb què influencia que puguem veure camps plens puntualment i buits majoritàriament? Al Miniestadi, el Barça també marca la política d’obertura de portes però són residuals els partits on el gris que rodeja la gespa no queda difuminat pels caps, jerseis i bufandes que configurarien la panoràmica si féssim un retrat des de dalt.
Cal aplaudir la seva professionalització (va arribar massa tard, encara no fa ni cinc temporades), les iniciatives per fomentar que vinguin amb l’entrada lliure i a les televisions de pagament que cada cop hi creuen més, donant cobertura i regalant a través del club els drets de les imatges. Però cap expert en consultoria ni emprenedor polivalent podria donar amb la tecla del pla de xoc: que el futbol femení gaudís de dos eterns rivals.
El Barça espera amb candeletes tenir el Real Madrid a l’altra banda. I la Lliga Iberdrola també. Mal que ens pesi als qui creiem en la filosofia dels equips coneguts com a “petits” o “modestos”, el pol d’atracció que dóna un clàssic no ho aconsegueix ningú a cap lloc. L’exemple més recent? La darrera final de la Copa del Rei de bàsquet que ha revifat per una final apassionant entre els dos tòtems i va fer que, encara que per unes hores, la cistella anés per davant de la porteria en la majoria dels titulars esportius.
Són moltes veus les que reclamen un equip blanc al futbol femení: des del Gobierno, veus discordants internes al madridisme i també la mateixa Federació. El poder de Florentino serà més fort que el projecte futbolístic de tota una lliga?