En el futbol, ni els èxits ni els fracassos duen el nom d’un sol personatge. Els equips triomfen i cauen junts, des del futbolista més diferencial, que pot disposar d’un altíssim percentatge de transcendència individual, fins els gestors de la cúpula directiva, encarregats de conduir el projecte dissenyat amb la contractació dels executius que s’ocupen d’aplicar el full de ruta amb els seus coneixements teòrics i pràctics. Al Barça, les responsabilitats no poden recaure únicament en els jugadors. Tampoc en l’entrenador. Ni tan sols en la direcció esportiva o la presidència. L’anàlisi de l’evolució del primer equip de futbol obliga a cultivar una llarga reflexió que culmini en la presa de decisions valentes en cada una de les àrees.
Bartomeu ha d’actuar i ho ha de fer sense por. Cal resoldre els dubtes posant sobre la taula les deficiències existents i els hàbits enquistats -si n’hi ha-, reconeixent els problemes i debatent les possibles solucions amb totes les cartes destapades, amb honestedat i amb la fortalesa de saber que a l’estructura esportiva li cal una sacsejada similar a la duta a terme l’estiu del 2008 de la mà d’un entrenador a qui no li va tremolar el pols per acabar amb una dinàmica que duia l’equip directe al precipici. No ha de fer pànic prendre decisions. I si en produeix, aleshores s’ha de tenir el coratge per reconèixer-ho i la noblesa per fer un pas al costat i inhibir-se en favor de noves generacions valentes que es vegin amb cor d’iniciar un camí de molt desgast.
Perquè acabar amb l’acomodament d’un equip que avança per inèrcia comportarà enormes maldecaps i requerirà d’unes capacitats de lideratge fins avui traslladades a l’home més influent del vestidor. Lionel Messi no és la persona indicada per acabar amb les disfuncions d’una parcel·la esportiva ampla i que demana un a crits la projecció d’una idea que l’entrenador sigui capaç de defensar fins les darreres conseqüències. La direcció esportiva ha de tenir clar el model i aplicar-lo sense confondre ni el tècnic, ni l’entorn. I si aquest patró s’allunya o s’apropa als conceptes de Johan Cruyff ho ha de fer amb seguretat i sense mirar enrere. Seria un error fitxar futbolistes perfectes pel joc posicional, com Frenkie de Jong, i establir un tesis tàctiques oposades. Però el club està en el seu dret d’enterrar qualsevol doctrina, tal i com ha fet en els darrers quatre anys amb la boca petita i amb matisos. Cal deixar-se de subterfugis i admetre obertament quina és la voluntat.
En primer lloc, Bartomeu i la seva junta directiva han de definir el model esportiu amb el qual creuen i seleccionar els professionals per executar-lo des del punt més alt de la piràmide, on Pep Segura ha quedat exposat. A la llotja, la seva figura no genera consens, principalment pel fet de nedar entre dues aigües en la imposició d’una idea poc definida. Futbol posicional, però jugadors incapaços d’entendre’l. Circulació de pilota inqüestionable, però entrenadors a qui no els fa res cedir la possessió al rival. La doctrina no està clara, com tampoc el criteri a l’hora de buscar els substituts que ajudin les vaques sagrades a tenir minuts de descans. Vegin-se Murillo, Kevin-Prince Boateng o Yerry Mina.
Un cop establert el projecte, la segona passa és decidir quin és l’entrenador ideal per posar-lo en pràctica. Si és Ernesto Valverde, cal que l’extremeny pugui treballar amb total llibertat per créixer i morir amb el seu pla, que ha de coincidir amb el dels seus superiors i que no ha de quedar condicionat per la voluntat dels futbolistes que han fet història amb el club. Uns jugadors que han agafat les regnes en els moments més delicats i que han fet surar una entitat sense projecte esportiu. Però aquesta autogestió ha trobat els seus límits aquesta temporada i els líders del vestidor s’han de veure obligats a recular, com ho féren el 2008 amb la marxa de Ronaldinho i Deco i amb una reducció de poder en les jerarquies de la plantilla exigida per Guardiola.
Ara, tornem a l’inici. Bartomeu ha de ser valent i no témer per agafar les regnes. El club requereix que el seu president prengui la paraula i posi a lloc l’estructura vertical de l’àrea esportiva. Des del cim fins les bases. De la direcció als jugadors. La setmana serà llarga.