Si això fos una pel·lícula, aquesta història podria començar amb un: dels directors de “només hi ha 4 dones presidentes en els cent clubs esportius més importants de Catalunya” arriba “només hi ha 5 presidentes en les 69 federacions esportives catalanes “. Però això no és una pel·lícula, sinó dades objectives del 2019, en una època en la qual el feminisme està fent les passes més grans en la història de la humanitat.
La Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) no ha mirat cap a una altra banda davant aquesta situació i compta amb les cinc presidentes en la seva junta directiva. Elles són Lucia López (Agility), Marina Gómez (Esport per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), Kira Menén (Korfbal), Francina Guardiola (Triatló) i Maribel Zamora (Voleibol). Gerard Esteva, el president de la UFEC, va explicar en una entrevista a La República Esportiva que la presència de totes elles a la junta directiva “es una bona manera de donar exemple a clubs i federacions. I pel què fa la pràctica esportiva, allò que hem d’anar fent és anar modificant comportaments i situacions d’injustícia de dues maneres: una, amb una discriminació positiva, donant més recursos econòmics a l’esport femení perquè creixi; i després, regularitzant situacions que les dones pateixen”. D’altra banda, la setmana passada es va crear la Comissió ‘Dirigents, Dones i Esport’, que tindrà com a principals objectius la igualtat de sexes en clubs i federacions, i la visibilització de la tasca de la dona en l’esport.
“El korfbal, per la seva pròpia essència d’esport mixt, no és gens masclista. De fet, el meu predecessor en el càrrec també va ser una dona”, explica Menén, qui va ser proclamada presidenta l’estiu del 2017 després d’haver format part de la junta directiva. Precisament, aquest òrgan va ser el qual li va insistir perquè agafés les regnes de la federació. “Però, en l’esport en general, portem una motxilla a sobre que considera normal que sigui l’home qui s’encarregui de dirigir el món esportiu. Això ha comportat que s’hagi pensat menys en nosaltres a l’hora de donar-nos opcions d’optar a càrrecs importants. Si tots els esports estan practicats per homes i dones, per què no hi ha paritat en el nombre de presidents i presidentes?”, es pregunta.
Lucia López és qui dirigeix a Catalunya un esport encara més minoritari que el korfbal: l’agility -proves d’habilitat per gossos-. Tots dos comparteixen la bona noticia de ser paritaris a Espanya. De fet, a la resta d’estats solen tenir més llicències les dones que els homes. “La nostra federació sempre ha estat presidida per dones”, diu López. “No considero que en els altres esports ens discriminin, però s’ha de treballar per involucrar-nos més. La premsa ha de donar-nos més espai i, si hi ha salaris igualitaris i un repartiment equitatiu de les tasques domèstiques, les dones tindrem més temps per dedicar-lo a activitats d’oci com l’esport”. Va agafar el càrrec el setembre de 2012 després de ser presidenta del Club Agility Badalona.
Encara ve de més lluny la presència de Francina Guardiola a la junta directiva de la Federació Catalana de Triatló. Hi va entrar el 1992, quan aquest esport encara no tenia un reconeixement oficial per part de la UFEC, i és presidenta des del 2015. El 2018 va guanyar les úniques eleccions en què s’ha presentat, les quals no van tenir cap altra candidatura. Aquest és un fet habitual en els comicis de les federacions esportives a causa de la gran dedicació que demana un càrrec que no té la possibilitat de remuneració econòmica. “Quan vaig entrar en el món del triatló, les sortides en grup de dones pràcticament no existien. En canvi, actualment un 20% de les llicències són femenines i en algunes curses arribem al 25% de participació”, relata Guardiola. “A més, abans només hi participaven dones joves i ara la franja d’edat s’allarga fins als 65 anys”, afegeix.
“Que només siguem cinc presidentes és una dada, com a mínim, estranya. Però no es pot posar a la mateixa coctelera que, per exemple, el fet que les jugadores de futbol cobrin molt menys que els seus homònims masculins. Si ho fem així, arribarem a conclusions errònies. Les causes són diferents i van més enllà del masclisme”, sentencia Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol des del 2008. S’ha presentat tres vegades a les eleccions i només en unes, les primeres, va tenir una candidatura rival. “A Catalunya el 80% de llicències són femenines i les noies cobren els mateixos premis que els nois en els tornejos de volei platja. D’altra banda, a les seleccions espanyoles també cobren el mateix els dos gèneres. Per tant, estem parlant d’un esport singular dins la realitat de les federacions esportives catalanes”.
Excepte en el cas del triatló, les presidentes dirigeixen federacions d’esports que, o bé tenen més llicències femenines, o bé són d’un esport mixt per essència. Un cas ben diferent és el de la federació presidida per Marina Gómez, qui és al càrrec des de l’abril del 2017. Aquesta és la d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL). “En tractar-se d’una federació especial, la gent no veu tant estrany que una dona estigui en el lloc de màxima responsabilitat. Però la majoria de persones que cuiden els nostres esportistes en el seu dia a dia són dones i, en canvi, els càrrecs directius dels clubs especialitzats en aquest tipus d’esport estan ocupats majoritàriament per homes”, exposa la presidenta, que va entrar a formar part de la junta directiva el 2014 com a vicepresidenta.