Tot el relat sobre l’anomenat cas Negreira no s’aguanta per enlloc des del punt de vista de la més mínima lògica, tant econòmica com esportiva. Com poden valdre milions d’euros uns folis mal escrits i inconnexes sobre la personalitat i maneres de fer i actuar de certs àrbitres? L’import d’aquests nyaps superaven els 400.000 euros i la broma es va allargar durant disset anys. O és síndrome d’Estocolm del club blaugrana o, directament és una presa de pèl dels qui diuen que poden influir en les actuacions dels col·legiats. És simplement vergonyós.
Efectivament, comencen a filtrar-se alguns dels “informes” pagats pel Barça a preu d’or a l’empresa de l’exarbitre Enríquez Negreira i del seu fill. Són plens de faltes d’ortografia i amb afirmacions contradictòries com quan, per exemple, citant l’àrbitre Ignacio Iglesias Villanueva, a més de posar-hi dades estadístiques que tothom té, diu que “no tiene una gran personalidad ni carisma” malgrat que tot seguit assegura que “no le gustan las simulaciones”; ” es razonable”; “es valiente”; “sabe mostrar un fuerte carácter” o “toma decisiones con mucha seguridad”. Ja està! Amb aquesta vital informació, la lliga serà blaugrana segur!
El més greu és que ara el club català es veu “acusat” tant de malversació com de voler tergiversar els resultats esportius i li caldrà encara enterrar més diners amb la contractació de professionals que el defensin, al davant dels quals hi haurà prestigiós especialista Andreu van den Eynde, una tria en la qual ben segur també hi haurà pesat la seva personalitat i pensament.