Setmanari digtal i esportiu

Dilluns, 16 desembre 2024

Carta al Girona després del ‘coitus interruptus’

Els d'Eusebio han jugat de forma atrevida al Santiago Bernabéu i han aguantat l'empat fins al minut 77

|

- Publicitat -

Guanyar al Reial Madrid a Montilivi en la teva primera temporada a Primera Divisió pot ser una casualitat. Emportar-te un empat del Camp Nou el següent curs amb el Barça jugant amb un menys durant més d’una part en pot ser una altra. Haver empatat a domicili en dos dels tres grans estadis de la lliga espanyola i haver-te quedat a les portes de repetir-ho en l’altre en un període de menys de quatre mesos significa que es pot viatjar amb tu a qualsevol lloc.

A més, el teu entrenador s’atreveix a presentar-te al Wanda Metropolitano i al Santiago Bernabéu amb una bona colla d’inhabituals al terreny de joc, com si et fos habitual caminar per aquestes rondes avançades de la Copa del Rei. I com si tinguessis la seguretat que una situació així es repetirà ben aviat. Que si passes, bé. I sinó, un altre any serà, com digué aquell. Fins i tot, se’t lesiona un dels teus puntals, Borja García, i Eusebio decideix fer entrar a un jugador del filial, Paik Seung-ho, abans que donar entrada a un titular com Portu. Tampoc es desespera amb l’actuació nefasta de Doumbia i manté el teu màxim golejador a la banqueta.

Publicitat

Girona, ets d’aquells equips secundaris que són capaços d’animar una competició al marge dels gegants que hi participen. Ets atrevit, posseeixes la il·lusió d’un jove de 20 anys i tant se te’n dóna jugar en un descampat com en un jardí reial. A més, tens consciència de la necessitat de gaudir d’instants que desconeixes si es repetiran. Per això ets capaç d’avançar-te al Santiago Bernabéu amb la mateixa facilitat que et deixes remuntar. Com ja et va passar fa quatre dies al Benito Villamarín: amb penals pel mig dignes de central que debuta al benjamí B del seu barri perifèric.

En els teus tres últims partits fora de casa, en indrets tan poc acollidors com els feus de l’Atlètic de Madrid, el Betis i el Reial Madrid, has fet 7 gols i te n’han colat 10. Al traduïr aquestes xifres al resultadisme, descobreixes que t’han donat una classificació històrica i dos gairebé que no són definitius. Mentre hi ha vida hi ha esperança i tu encara penses com un universitari. En menys d’una setmana t’esperen dues festasses al teu estadi, l’estimat Montilivi, que ho seran independentent de com concloguin. Qui t’ho hagués dit el 7 de juny del 2015 i encara menys una setmana després.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes