La polèmica per la possible alineació indeguda de Chumi no ha aparegut com un fantasma a la gespa del Camp Nou. El Barça s’ha pres la tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei amb seriositat i l’ha solucionat amb una solvència digna d’aquesta època triomfant en la qual els barcelonistes buscaran el cinquè títol consecutiu. Ara bé, tot i l’ampla remuntada, l’equip d’Ernesto Valverde ha deixat la imatge d’un equip sobrat.
Quan ha volgut, ha pogut. Quan ha decidit prémer l’accelerador, ha atropellat sense pietat un Llevant que no ha estat capaç d’evitar les embranzides culers, sobretot les liderades per Lionel Messi i Ousmane Dembélé. Però han estat això, embranzides, accions esporàdiques d’electricitat que han desactivat el plantejament defensiu dels granota, plantats amb cinc defenses i dos pivots per tal de generar un embut al mig que provoqués la impaciència blaugrana.
El Barça ha estat un equip de batzegades. A estones, passant-se la pilota per adormir el duel, i en d’altres moments concrets accelerant per aprofitar els espais generats per accions ofensives del Llevant amb la velocitat imparable de Dembélé. El francès ha estat l’home clau en la remuntada que, de la mà de Messi, ha dut la signatura de l’extrem en forma de gols i passades decisives. En els dos primers, l’argentí ha trobat Dembélé entre els centrals. En el tercer, el francès ha vist la internada de Semedo perquè el lateral regalés el gol a Messi, que tot i no haver signat un gran partit ha tornat a ser transcendental.
Però qui també ha il·luminat el camí ha estat Arthur Melo. El migcampista ha tornat a enamorar el Camp Nou amb les seves característiques tècniques. Sempre precís en la passada, valent a l’hora de trencar línies amb assistències delicades i exquisit protegint l’esfèrica davant la pressió dels rivals per tal de canviar la direcció de les jugades, Arthur ha demostrat ser capaç de transformar el Barça amb les seves capacitats. Un jugador diferent, amb ADN culer, que fa bona l’aposta del club en la seva contractació.