La lesió inoportuna de Neymar Jr a darrera hora va trastocar tots els plans d’una selecció del Brasil que es veia com a claríssima candidata a aixecar la Copa Amèrica. Principalment, pel futbol practicat en els compromisos previs a la cita, però en un alt grau per tractar-se d’un nou torneig disputat a casa seva. En territori local, el Brasil ha patit durant els darrers anys decepcions infernals, patacades que el seu poble ha viscut amb la resignació d’haver d’acceptar l’existència de combinats nacionals millor preparats. Aquesta Copa Amèrica arribava en un moment per ser optimista, un estat només trencat per la baixa del seu far a pocs dies d’iniciar-se la competició.
Aquest infortuni ha marcat completament el plantejament tàctic i la idea de joc de Tite en la fase de grups. Sense Neymar Jr, el seleccionador necessitava trobar un substitut per no perdre l’essència del seu equip. En les dues primeres jornades ho va provar amb David Neres i Richarlyson, però no ha estat fins el tercer partit que no ha tocat amb la tecla adequada. El Neymar d’aquesta Copa Amèrica és Everton, un extrem ràpid i immensament elèctric, dotat d’un retall imprevisible i amb una capacitat de rematada a porteria ben necessària per a un equip amb poc gol.
El davanter de Gremio ja va estrenar-se en la primera jornada davant Bolívia, en un partit soporífer que el jove es va encarregar d’animar amb una participació breu -9 minuts-, però efectiva. Essent titular, Everton ha dut de corcoll la defensa del Perú i, amb un nou golàs des de la mitja distància, ha posat la cirereta a una espectacular posada en escena en la fase de grups d’aquest atractiu torneig llatinoamericà. L’extrem de 23 anys, que poc li durarà a Gremio després de l’actuació en la Copa, ha fet una passada endavant, com també l’ha feta Arthur Melo. El blaugrana ha acceptat sense dubtar-ho el lideratge del combinat brasiler i ha convertit en realitat aquella sentència en la qual admetia sentir-se més alliberat amb la seva selecció que no pas amb el Barça. Amb una confiança altíssima, Arthur s’ha convertit en el futbolista present a la gespa amb més intents de passada i amb més èxit en la combinació amb els seus companys.
Un gran partit del ‘8’ del Barça que contrasta amb l’actuació general, de més a menys, d’un Coutinho que disminueix dia rere dia les seves prestacions amb la canarinha. Davant el Perú, el mitjapunta ha desaparegut per complet, allunyant-se del rendiment exhibit pels seus companys en atac i restant números per seguir en un onze titular carregat de futbolistes que segueixen fent mèrits per optar a un lloc en l’alineació de Tite, com els mateixos davanters del Manchester City i el Chelsea, Gabriel Jesus i Willian.
L’Argentina, obligada a guanyar
La victòria de Veneçuela davant Bolivia classifica matemàticament el combinat vinotinto per als quarts de final i deixa el Perú, tot i la golejada soferta davant el Brasil, amb màximes opcions de ser a la següent ronda com una de les millors terceres. Els quatre punts del Perú obliguen l’Argentina (amb només un) a sumar els tres punts davant Qatar per igualar els de la franja vermella. El combinat de Lionel Messi dependrà, també, de l’enfrontament de dilluns entre el Japó i l’Equador, del Grup C. Una victòria dels nipons (tindrien també 4 punts), sumada a la de l’Argentina, deixaria els tres tercers empatats a punts. La diferència de gols acabaria decidint quines dues seleccions se seguirien vestint de curt.