Quan les coses no acaben d’anar bé a la Lliga, la Copa és una bona vàlvula d’escapament. Si no que li diguin als pericos, històricament més acostumats a xalar entre setmana que no pas en diumenge. El triomf i la classificació d’avui de l’Espanyol per als quarts de la competició del KO són un bon motiu per somriure després de set derrotes en els darrers vuit partits a Primera. Il·lusions renovades. Tot plegat gràcies a Borja Iglesias, que ha provocat un penal i ha fet dos gols -un des dels onze metres- per eludir patiments enfront d’un Vila-real, més pendent de sortir de la zona de descens que no pas de passar de ronda, que s’ha mantingut viu a l’eliminatòria pels cinc minuts d’apagada general dels catalans a Castelló. ‘Panda is on fire’ ressonava al Gol de Cornellà després que el davanter gallec, que ja duu 11 encerts amb la samarreta blanc-i-blava, fes la sentència. Doncs sí, sort en té Rubi que Borja Iglesias està encès, perquè si no fos per les seves dianes, altre gall li cantaria. Avui ha evitat ensurts majors.
La puixança de Pedrosa i Puado
Sí, ha estat la primera gran nit de Borja Iglesias al RCDE Stadium, però, abans que aparegués el Panda, ho han fet Pedrosa i Puado, dos dels novells, tot ambició i coratge. Ells han estat d’inici els principals dinamitzadors del joc d’un Espanyol amb bones maneres, però que ha arrancat sense fluïdesa ni profunditat, en bona mesura, a causa de la suplència de Melendo, que en les darreres setmanes s’ha erigit en el gran agitador del conjunt de Rubi. Álex López, que avui ha sortit de titular com a interior, i Marc Roca, que ha fet de migcentre posicional, convivien massa a prop sobre la gespa i això ha afectat les transicions de l’equip perico, que superava amb relativa facilitat la primera pressió rival, però que era incapaç de trencar línies amb passades interiors. Com que no trobava espais per dins, el conjunt català ho intentava pels carrils: per l’esquerra amb el lateral Pedrosa i per la dreta amb Puado, que avui ha actuat com a extrem dret. Ambdós, titulars en un onze amb set jugadors del planter, han sortit amb ganes de menjar-se la gespa.
Dos penals consecutius per a l’Espanyol
Tot i que l’Espanyol hi anava més, el Vila-real ha mantingut sense massa angúnies l’empat a zero fins que dues desconnexions dels groguets han trencat l’enfrontament. Dos penals comesos de forma gairebé consecutiva que han obert el camí de l’Espanyol. Llambrich, primer, ha fet caure Borja Iglesias a la línia de l’àrea petita quan el Panda es girava per culminar una acció enrevessada molt mal defensada pels de la Plana Baixa. Després, Layún ha travat Puado, que, murri i carregat de fe a l’hora de lluitar una pilota que ja es perdia per la línia de fons, li ha pres la cartera al mexicà i ha forçat un altre penal escassos segons més tard del gol de Piatti, l’encarregat de transformar el primer. El segon l’ha convertit Borja Iglesias, que d’aquesta manera ha celebrat amb gol el seu aniversari. La seva nit acabaria amb el seu primer doblet a Cornellà-El Prat i amb l’afició blanc-i-blava cantant-li ‘l’aniversari feliç’.
2-0. Feina feita. O no. Perquè, quatre minuts més tard, quan faltava ben poc perquè l’àrbitre xiulés el final del primer temps, Chukwueze, el futbolista al qual s’ha encomanat el Vila-real per remuntar, ha alimentat les esperances dels de Luis García Plaza amb una fuetada letal des del vèrtex de l’àrea que ha fet impossible l’estirada de Roberto. Golàs. 2-1 i l’eliminatòria viva al descans.
La represa ha arrancat amb la mala notícia de la lesió de Pedrosa, substituït per Dídac Vilà quan tot just s’havien disputat un parell de minuts del segon acte. Més tard, també s’ha hagut de retirar David López a causa de problemes físics. Nou maldecap per a Rubi, que té la defensa en quadre.
Nerviosisme al RCDE Stadium
La pruïja d’aprofitar els minuts que juga de Puado li ha valgut el segon gol al conjunt blanc-i-blau, però gairebé li costa un disgust. El jove davanter ha controlat malament una pilota a la frontal i, en un intent desesperat d’esmenar la seva errada, ha comès una clara falta molt perillosa que Layún ha estavellat al travesser. Ensurt majúscul. L’últim per a l’Espanyol.
D’ençà del llançament a la fusta, els nervis han començat a envair Cornellà-El Prat i els futbolistes blanc-i-blaus, imprecisos amb la pilota i amb molts problemes per governar un enfrontament que havien tingut sota control en tot moment. Rubi ho volia arreglar, i ha fet entrar Melendo per Puado gairebé al mateix temps que Gerard Moreno ha substituït Bacca. Declaració d’intencions de Luis García Plaza, que, tot i les penombres de la Lliga, encara no volia renunciar a la Copa.
La por a caure eliminat s’ha esvaït de cop quan Borja Iglesias ha rematat a la xarxa un llançament de cantonada executat per Piatti i ben prolongat per Dídac. Acció de pissarra que, a un quart d’hora del final, fulminava les opcions de remuntada d’un Vila-real cansat de remar a contracorrent durant tota l’eliminatòria. Aquesta vegada l’Espanyol no s’ha deixat sorprendre i, gràcies al Panda, ha acabat passant a quarts sense sofriment ni ensurts.