Ja no sorprèn que el Barça guanyi al Bernabéu. Menys encara si ho fa cada tres dies, com aquesta setmana, encadenant dues victòries, que fa cinc anys haurien estat històriques. Ja no s’immuten els culers, que per primer cop en 87 anys, lideren el rànquing de victòries al Clàssic. Beneïda rutina la del Barça a Chamartín, imposant-se dia sí dia també, enfonsant un tri campió d’Europa en ruïnes.
Ivan Rakitic s’ha disfressat de Messi per definir amb una vaselina a Courtois i fer aparèixer els fantasmes de Concha Espina. No es recorda un Madrid tan inferior des de l’era Juande Ramos, l’any 2009, quan el Barça va sumar els sis títols. Ho ha intentat de totes les maneres el conjunt de Solari contra un Barça amb més experiència, serenor i saboir faire. El Barça és infinitament superior. Una frase curta però contundent que defineix la setmana horribilis dels blancs.
Ha atacat el Madrid i ha tingut oportunitats per fer gol però la defensa del Barça ha transmès la sensació que res podria pertorbar la seva tranquil·litat. S’ha assemblat el conjunt català a la Juventus en aquest sentit. Han estat imperials els quatre defensors de l’equip, també els migcampistes, solidaris com mai. El Barça ha deixat que Vinicius percudís sempre per l’esquerra, vigilant les centrades i deixant-lo rematar, explotant la seva falta d’encert.
Ha estat brillant Rakitic, incisiu en atac, sólid a la construcció i ferm en defensa. S’ha guanyat avui (un cop més) que el Barça el renovi. El seu cinquè gol aquesta temporada és un missatge a la directiva, que té previst oferir-li la prolongació. El gol ha valgut tres punts vitals pel Barça, que deixa el Madrid fora de la lluita per la Lliga (+12 punts) i certifica, un cop més, que el Barça és superior al Madrid.