Realment a darrera hora, encerclat per la moció de censura i per tota mena de problemes, Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva han presentat la seva dimissió i deixen el Barça, segons ha avançat el diari Sport i tots els mitjans van recollint.
Un cop la Generalitat, a través del Procicat, els havia comunicat que no hi veia impediments perquè se celebrés el referèndum, sota el format inicial de seus repartides pel territori i en dos dies, la junta s’ha vist incapaç de muntar-ho abans de la data límit que li permetien els estatuts i sota l’amenaça de ser portats a la justícia pels promotors de la moció de censura si no ho feien.
Si aquest pot ser l’argumentari, que caldrà sentir i analitzar, a la vegada segur que els directius ara dimitits no han volgut veure’s en la més que possible opció de perdre la consulta a les urnes, una cosa que en tota la història del club mai no ha passat.
Bartomeu ha ordit, les darreres setmanes, tot un rosari d’estratègies, algunes molt dures, com apel·lar a la Guàrdia Civil, altres de veritable filibusterisme, buscant escletxes als estatuts per allargar-ho i, el que més greu sap, aprofitant la tristíssima situació de pandèmia i forçant la Generalitat a pronunciar-s’hi, com si no tinguessin res més a fer.
Aquesta és una dimissió, per estrany que sembli en un club esportiu, que es fonamenta realment poc en la situació esportiva, tot i la derrota davant del Reial Madrid en el el darrer partit. El soci i aficionat té coll avall que s’havia tocat fons, amb aquell resultat a Lisboa que no recordarem, i que s’està construint una cosa nova a la qual li cal donar-li temps. Els errors esportius no són de fa poc sinó d’haver-se adormit en els llorers del millor equip de la història i d’haver-lo anat desfent des d’una posició de suficiència.
I ens atrevim a dir que, en l’ànim de molts socis i seguidors, el poc posicionament d’aquesta directiva respecte als anhels de Catalunya d’autodeterminar-se també hi ha pesat, especialment per l’infaust partit de l’1 d’octubre de 2017, un Barça-Las Palmas, que mai no s’hauria d’haver jugat mentre les forces de seguretat espanyoles, a qui fa una setmana un tribunal els ha dit que no ho van fer bé, estaven atonyinant la gent, la majoria dels quals, ens atrevim a dir, eren seguidors o simpatitzants del club i alineats amb la seva història sempre compromesa amb l’esdevenir de Catalunya.